dimecres, 19 de desembre del 2007

Anaconda, 220m, 6c+ (V+ Oblig)

Després de l’aventura de dissabte, a la cordada Choras Piengue encara li quedava humor per tornar a Vilanova diumenge (encara que a mi, el que no em quedava era masses forces). La via escollida... l’Anaconda de la Roca dels Arcs.
Ens llevem a les 7.30h, esmorzem al refu d’Òdena i cap a Vilanova. Deixem el cotxe estant a 2ºC, i a les 10h ja som a peu de via, amb solet però fresca.

L’aproximació és la mateixa que la de la Taca Romesco, però l’Anaconda comença un xic més a la dreta, just quan acaba la zona de roca marró, en una marcada fissura.


Arribats a peu de via, les palletes per a distribuir els llargs. La petita comença, la seguirà la mitjana i després la gran. La sort (o la mala sort) fa que comenci en piter, segueixi jo i després en Marc, alternant llargs.

LL1: Es tracta d’una fissura preciosa de 6b equipada amb tacs de fusta amb cordinos, on valorarem la nostra capacitat de realitzar la tècnica de bavaresa i la capacitat d’arrapament dels nostres gats.
En Piter a l’inici...


Tots tres vam provar de realitzar el llarg en lliure (doncs també es podria fer amb els estreps i tibant de cinta), però tots tres vam necessitar penjar-nos a reposar i/o fer algun que altre A0.
Finalitzada la fissura, caldrà realitzar un flanqueig a l’esquerra (comencen els flanquejos...)


La R1 està equipada amb un burilillo, així que en Piter la va reforçar amb un alien, un friends i un marlet.

LL2: S’inicia amb un pas de 6a de desplom, on per sobre del desplom hi trobarem un buril que queda força amagat. Jo vaig posar un àlien abans del xapatge del buril, i xapat el buril, me’l vaig endur, no fos cas que el trobés a faltar a mig llarg.
Aquí, sobrepassat el desplom...


Seguidament cal flanquejar a la dreta (per sota un altre sostret), on ni hi ha res fins que arribes a un petit díedre on hi ha un parell de claus. Jo volia posar-hi alguna cosa, però les fissures s’obrien de dins a fora i no hi havia res que m’hi quedés bé! Després de sobrepassar el petit pas de díedre, altra vegada flanqueig a la dreta, fins trobar un altre petit desplom, on hi trobarem un buril a sobre, que flanquejarem i no sobrepassarem.
Jo en aquest pas...


I seguim al el flanqueig... buahhh, a mi no em barrufen els flanquejos... i menys amb els seguros a can pixa... i menys encara si el que hi ha és força precari... i encara menys si els catxarros no hi queden de pm!! Estava ben acollonida... poso l’alien verd i no m’agrada... així que poso el groc i tampoc... brrrr... mira deixaré els dos, que alguna cosa faran... faig uns tres metres més i... m’agafa el pànic!!
En el moment de pànic...


Ei nois, que no ho veig clar, que estic acollonida!! Raquel, que està molt lluny la R? No, sols em queden uns 4 metres de flanqueig i una mica a munt... Però que és molt difícil? No Marc, però no puc, no em noto les mans... estic bloquejada... crec que desgrimpo! Ei Raquel, que ara desgrimpar és una liada de collons!! Tranqui, relaxat, mira-t’ho bé, que segur que pots. Buahhh, en ma vida havia tingut aquesta sensació... passar por n’he passat moltes vegades (més de les que voldria), però pànic com el que em va agafar en aquell moment mai! Com és possible que et passin tantes coses pel cap alhora? I no es tractava d’aquella veueta que a vegades sento de: nena, qui coi t’ha demanat que et fotis aquí? Nooo, era una veu que directament em deia: Raquel, avui te la fotràs, i aquesta vegada et faràs mal. Quin mal rotllo!! Finalment, donat que desgrimpar tot el llarg podia ser pitjor que tirar endavant, i gràcies a la tranquil•litat i paciència dels meus companys, tiro endavant i arribo a la R2, on hi ha dos burils amb una baga força nova i un maillon (no m’estranya que hi hagi gent que decideixi baixar-ne aquí!!). Jo reforço la R2 amb un friend, un àlien i un tascó (sí, encara tenia el pànic a dins).
En Piter en el primer flanqueig...


I en Marc superant el desplomet últim...


LL3: S’inicia amb un curt flanqueig a la dreta, per després tirar a munt en tram de V


Fins que trobarem un clau, des d’allí anar amb tendència a l’esquerra (passant per l’esquerra d’un desplomet), després seguim a munt en un tram de IV+ fins trobar un paravolt (que no és de la nostra via, però no hi ha cap cartell que digui “no xapar els de l’Anaconda”... així que el vam xapar). Arribats aquest paravolt, caldrà flanquejar per la rapissa a la dreta, on trobarem la R3, que és comuna amb la via “BArón Rampante”, on hi trobarem varis paravolts i burils.

LL4: És un llarg de flanqueig a la dreta per placa de IV+, que el va realitzar de primer en Piter.
La fotografia és del LL4 però tirada des de la R4, on es veu la cordada de la “Barón Rampante” en la R3 compartida.


LL5: Aquest em tocava a mi, però després del pànic que havia passat en l’anterior llarg tirant de primera... i que anant de segona amb tant de flanqueig tampoc m’havia pogut acabar de relaxar... finalment li va tirar en Marc. I sort, per què fet el llarg vaig veure clar que m’hagués entrat el pànic altra vegada. La sortida de la R4 en Marc tampoc la veia massa clara... finalment veiem que es tracta de flanquejar a la dreta i pujar per un díedre amb roca dolenta (on hi trobarem un clau), essent V. Finalitzat el díedre, ens trobarem amb un sostre que caldrà evitar-lo tot flanquejant a l’esquerra (hi trobarem dos burils, és el pas de 6a). Passat el sostre, torna a ser V, i en Marc tira a munt i no ho veu clar. Finalment desgrimpa i flanqueja força a l’esquerra, fins a un díedre o no s’hi pot posar res... segueix díedre a munt, després flanqueig a la dreta i trobem la R5, situada en una molt bona rapissa i arrecerada del vent. Crec recordar que a la R5 hi havia 2 burils.

LL6: La ressenya deia que es tractava d’un flanqueig a la dreta totalment horitzontal, sense cap assegurança, per després realitzar un pas finet de 6a per arribar al primer buril (que es trobava allunyat, amb perill de caiguda sobre rapissa), i després tot un llarg de 6c+ que superava un sostre i que estava equipat per fer amb Ae i/o A1e... Així doncs, com que jo no havia fet l’anterior, em pregunten si el vull fer jo. Buahhh, no sé... és que potser em torna a entrar el pànic... i no m’ha molat gens!! Va Raquel, que si no després t’agobiaràs per haver anat de segona... Bufa... no sé... Ei Raquel, prova-ho, que no ho veus clar, doncs retornes a la R, que tenim temps. Segur, no ho sap greu? Nooooo!
Així que començo el flanqueig...


Faig uns 3 metres ...veig que no puc posar res i... miro a veure on està el primer buril. Collons, jo aquí no tiro ni boja, que em mataré! Retorno cagant llets a la R5. Ei nois, ho sento, però no tinc collons, jo aquí em mato! Moments de indecisió a veure qui el faria...


Finalment decidim que en Marc. Li començo a passar tot el material i em pregunta: Raquel, on dius que està el primer buril? A prendre pel cul Marc, mira! A veure... collons Raquel, si n’hi ha un abans! A on? Veus aquell morro? Doncs un xic més amunt... Osti Marc, que encara n’hi ha un altre abans!! Total, que jo havia vist el tercer buril i no el primer!! Ei Raquel, que si no està tant lluny... li tires tu? Bufa, és que l’entradeta després del flanqueig te tela... Va, torna-ho a provar, i si no ho veus clar, tornes a la R. Raquel, no et diria que li tiressis si pensés que et pots matar! Segur? No us sap greu? Penseu que soc capaç d’haver de tornar altra vegada...Que sí, tranqui, tu prova-ho!
Em torna a passar el material i començo el flanqueig per segona vegada.
I en Marc diu: Ei Piter, jo ja l’he convençuda quan em tocava a mi, si torna a la R et tocarà a tu convèncer-la o tirar-li al llarg!!


Aquesta vegada faig directe el flanqueig (donat que ja sabia que no s’hi podia posar res) fins a la rapissa. Allí hi poso un alien que sembla que queda bé (que no m’evitaria la caiguda sobre la repissa però si una possible caiguda amb flanqueig incorporat). Començo a tirar a munt... buahhh, aquí dalt hi ha un forat de pitonatge que segur que m’hi cap alguna cosa...provo a cegues l’alien groc... sembla que s’hi queda (des d’aquí no veig res, i passo de pujar més amunt). El deixo, poso la cinta i el provo baixant a la rapissa. Guai, torno a munt, penjo l’estrep i d’aquí al primer buril. No, si ja dic jo que qui em diu freeky s’equivoca... i qui em diu valenta és que no em coneix!! Je, je!!
I ara de buril a buril (amb l’estrep)...


I ara ja ve el sostre... no hi ha burils, però hi ha claus...


Nois, moltes gràcies per insistir i tenir paciència, ara sí que estic disfrutant!!! Je je!!


Supero el sostre i ja veig la R6. Raquel, estàs segura que és la R?Je, je... no m’estranya que dubtin després de la que vaig liar ahir a la “Mi Primer Amor”. Síííí, segura, que hi ha quatre burils!! Ells no s’ho acaben de creure, em miren i miren la ressenya...


I finalment comença en Piter amb el flanqueig...


I després en Marc, que ho va intentant de provar en lliure i flipa amb el 6c+... i en Piter ja superant el desplom...


LL7: Aquest sí que li toca a en Piter. És un llarg de V molt disfruton, amb tendència a la dreta fins trobar un díedre on en piter hi posa tres friends. La sortida és una mica marrana, doncs ja et trobes amb terreny sorrenc i herbós.

LL8: El realitzem en Marc i jo venint directes del LL7. Es tracta d’una rampa de IV que ens portarà fins a la primera feixa. Seguidament puja en Piter (aquí no muntem reunió).

Després, seguim caminant per la feixa cap a l’esquerra . En Marc a tota llet tot buscant la sortida i en Piter i jo més enrere, on decidim fer ensamble de 10m ell i jo. Arribats tots tres a la segona feixa, ja podríem realitzar el descens tot seguint caminant per la feixa en direcció a la dreta (direcció al Pilar del Segre). Nosaltres ho fem així, però arribats al camí que baixa cap a la carretera per la vessant Nord-est de la Roca dels Arcs, decidim fer cim i baixar per la vessant oest (la que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta), doncs en Marc havia deixat roba a peu de via.

I arribem al cotxe glaçats altra vegada, ara estem a -2ºC... però avui no se’ns ha fet de nit!!

Tot i el pànic que em va agafar, trobo que és una via mooolt bonica, molt sinuosa i entretinguda, i ara que ja sé per on va i què m’hi trobaré, no em faria res repetir-la un dia de menys fred, doncs veig que les baixes temperatures, a més de deixar-me les mans insensibles em congelen el cervell!! Je, je!! Sí, ara ric, però quin mal moment que vaig passar... sort dels companys de cordada, que no tant sols van tenir mooolta paciència, sinó que a més a més van tenir la capacitat d’animar-me a seguir escalant tot i les meves pors... i amb un somriure!

34 comentaris:

Raquel ha dit...

Eps!! Que sembla que per fi he aconseguit que les fotos es puguin ampliar... crec que era el fet d'arrossegar-les per posar-les on tocaven, que deuria variar el html i ja no es podien obrir, per què avui ho fet fet fent un cortar i pegar del html de la foto i crec que ho he aconseguit!!

Piju ha dit...

Eii, que divertit el tema de les veuetes interiors!
Molt be això de posar-hi “pits i ovaris” i tirar amunt!
Això del primer llarg ens ha passat a molts, es cabrón, jo també vaig fallar al patinar-me un peu, en canvi el de 6c+ ens va sortir... ja veus!
Guapa via!

Josep Barberà. ha dit...

Veus com tot era posar-s'hi?.Ara si que val la pena fixar-se amb els detalls!.
Te deu anar molt la marxa,per que amb la por que dius passar...hi tornes!!.

Gatsaule ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gatsaule ha dit...

Encara no he entès com ho has fet, però ara s'eixamplen les fotos, enhorabona, que em sembla que t'ha costat més que aquesta via tan inhumana !

I el relat, com sempre, molt divertit !

PGB ha dit...

Raquel, jo el que faig per les fotos és Control+X (tallar) i Control+V (enganxar). Això ho faig a la pròpia foto dins l'editor gràfic, no cal anar a l'editor HTML ;)

Ja era hora poder veure les teves fotos en gran! Quin color d'ulls que tens tia!

Enhorabona per la via ;)

Consell d'informàtic: escala les fotos a una resolucio de 800x600 pixels. Ja n'hi ha més que suficient. Si algú li interessen més grosses sempre els hi pots enviar via e-mail.

Percert, com és que has intentat fer el post 3 vegades? M'ha sortit per triplicat al lector de feeds. (ha estat allà on he vist que ja t'anaven les fotos.. UEE!)

lux ha dit...

eiii!!
guapiiii !
kina POR que fa aquesta via: burilillus, aliens que no queden bé, peus que patinen, flanquejos interessants...
ets una machine!!

una abraçada molt forta!!!

Jortx ha dit...

PGB! Això que dius de les afoootos és exactament el que faig jo! Em pensava que era un paquet i ara veig que foto el mateix que tot un expert en multimèdia tu!

No cal que et digui, Raquel, que només llegint el post és com si fes la via!!

Marieta ha dit...

Anims anims!! Jo t'entenc perfectament pq en passo molta de por! I abans encara més que ara -que ja és difícil-. Recordo un dia a Sadernes baixar plorant d'un cinqué (i ja havia fet 7a) de la por...
En fi, però què xulu és quan, tot i que faci por, ho fas i escales!!

PGB ha dit...

jortx, tu ets tot un projecte d'enginyer superior en informàtica, tampoc tens excusa!
Suposo que al arrossegar la foto, només arrossega la imatge de thumbnail i el img source es deu perdre pel camí... d'aquí el problema de les fotos :)

marieta, no em crec que havent fet 7a et baixis d'un V de la por!!!!! No pot ser! És injust! xD

Raquel ha dit...

Piju: Doncs et ben prometo que les meves veuetes interiors parlen ben en serio... i porten un merder entre elles que em tornen boja!! Je, je!!
I tela el 6c+, no? La veritat és que ni el vaig provar... però tenia una pinta...

Josep: Sí, però és que entre la feina, la casa, la roba, el peque, els amics, la família, el boulder, els mails, els regals de les festes i... el BLOG... trobar el moment per posar-s'hi és tooota una feinada!! Je, je!!
Sí, o em va la marxa o no tinc remei... per què quan hi soc em dic a mi mateixa que no tornaré a passar por, però hi torno!! je, je!!

Gatsaule: Explicar-t'ho seria una nova feinada... je, je!!
Sí, quan més por passo i quan més la lio... més divertit sembla el post!! je, je!!

PGB: Ja era hora que em donessis algun consell informàtic!! Je, je... però abaixa el nivell de les explicacions, que no sé ni què són els feeds ni com escalar les fotos (però que també escalen? je, je... crec que ara m'agrada més la informàtica!!).
No és que hagi fet tres vegades el post, sinó que per veure si les fotos que baixava es podien obrir, anava fent publicar/modificar, continuava amb l'escrit i quan se'm baixaven les noves fotos... altra vegada publicar... mirava si s'ampliaven... modificar... i seguia escrivint. Així sols ho he fet tres vegades? Je, je... a mi m'ha semblat una eternitat!!
I tota aquesta feinada per veure uns ulls? Je, je... doncs fora conyes, que acabo de descobrir que la cordada Choras Piengue és una cordada d'ulls clars!! Je, je!! Qui m'ho hagués dit!!

Lux: Crec que no era tema de la via... crec que era jo... no és que no tigués el dia, doncs això ho pots dir sols una vegada... suposo que no estic en la meva millor època!! Je, je... però ja vindran de millors!!
Una abraçadota de la més poruga!! Je, je!!

Jortx: Així tu també has passat por? Ei, que pretenia ser un post de la secció d'humor i no de terror... je, je!! Gràcies!!

Marieta: Gràcies pels ànims!! Començava a pensar que era l'única que s'acollonia a la paret... je, je!! Però quina gustera quan ho realitzes, eh!!!

Raquel ha dit...

PGB i Jortx: Ei, en la propera trobada blogger reivindico unes classes de informàtica!! Je, je...

Així, el problema era que el img source de les meves fotos es perdien pel camí mentre jo les arrosegava? Je, je... promet-ho no arrossegar-ne ni una més!!

PGB ha dit...

Anem a pams... :)

Les fotos també s'escalen però no de la manera que et penses (llàstima!). Em refereixo a canvia'ls-hi el tamany.
Ara mateix, el que estas fent es agafar la imatge de la tarjeta de memòria de la càmera (a màxima resolució) i la penjes al blog.
Aquesta imatge, té un tamany de 1600x1200 pixels i ocupa 500kb (mig MegaByte). La gracia està en canviar-li el tamany a 800x600 pixels. D'aquesta manera ocuparà menys espai (la meitat) i podràs penjar més fotos mentre que la foto en si, se seguirà veient prou bé.

No sé si ho sabieu però hi ha un espai limitat per penjar fotos a blogger...

Per poder re-escalar la imatge, jo utilitzo programes d'edició fotogràfica, com el Photoshop. També n'utilitzo de re-escalament massiu (primer faig la selecció de fotos que posaré al blog, les poso al programa i ell em crea totes les fotos de nou al tamany que li he indicat): Resizer

Aquest programa és el que faig servir jo.

Vinga va... a la propera trobada blogger agafaré el portatil... :P

Raquel ha dit...

Je, je!! Gràcies PGB!! No sabia que hi havia espai limitat... glups, doncs ara hauré d'aprendre a escalar les fotos, que sinó, al final no en podré penjar!! sort que venen vacances i tindré més temps!!

Però tu porta el portàtil, que jo agafaré paper i llàpis per prendre nota!! Gràcies!!

Piter ha dit...

Iepps gran escrit... doncs si que som cordada d'ulls clars.. tot i que en marc com sempre amb cares xungues. Has vist la pose que te a la foto de la R1 ?

Haig de dir que el L2 tenia la seva gracia, pero jo crec que basicament pel tema de flanqueig. Al de 6c+.. n'hi havia una que amb estreps s'hi trobava coma casa.

Tema informatic jo estic al 80% de capacitat utilitzada..ara m'ho miro mes a l'hora de colocar imatges grans.

Apa doncs fins la proxima !!

Miquel Sabadell ha dit...

Felicitats per la via Raquel ..això de les veus interiors mentre escalem...crec que tots les tenim ,o al menys jo les tinc... encara que de vegades les tens de fer callar, i controlar-les, si no el panic et domina i no et deixa treure la teva qualitat com escalador.. de fet jo quant em passa, intento respirar fons i m'imagino fent el pas de puta mare...més d'un cop m'ha funcionat...dons mira, ara aprenem imformatica al teu bloc, a mi em passa igual amb les fotos, provarem els consells d'en Pgb aviam que tal..

flx ha dit...

Relat carregat de sensacions describint sentiments que penso que més menys tots tenim en algun moment (o molts moments) mentre escalem.
Guay lo de les fotos.
Enhorabona...es un viote!

salu2
flx

Raquel ha dit...

Piter: Boníssima la cara d'en MArc a la R1!! je, je... això d'ampliar les fotos és la bomba!!
Doncs hauré d ecomençar a ser més rància amb el tamany que publico... o amb poc temps m'hauré de fer un blog nou!!

Miquel Sabadell: Sí, igual que jo... i normalment havia aconseguit dominar-les, però diumenge no... i aleshores va venir el pànic!! Creia que era l'única que tenia veuetes...

Flx: Gràcies!! El que més m'agrada d'escalar són les sensacions que m'aporta... encara que a vegades siguin en forma de pànic!!

Anònim ha dit...

Eis raquel!
ostres tu! les meves veus em solen dir sempre el que et deien a tu... deuen frequentar els mateixos baretos. Ja veig que les vas engegar ràpid a pastar. Jo ho intento tb.
felicitats per la via i fer-nos partíceps dels moments guapos i dels no tant guapos.

petons

Raquel ha dit...

Ei Vinyi!!
Jo dec tenir doble personalitat, per què tinc unes veuetes xungues, xungues i unes altres que són uns àngels... je, je... i diumenge semblava que les xungues tenien el poder!! Sort que finalment, les veuetes reals dels meus companys de cordada van ajudar a guiar als meus angelets!! Je,je!

Anònim ha dit...

Aquel...

Ara faré una mica de TOPRRACOLLONS, i per disculpar-me et diré que BRAVO BRAVISSIMO per la via. la vaig fer fa molts anys, i al 1a Bavaresa estava amb TACS i havies de posar una cosa que es deien CEBES ( ghexcèntrics grans)..nmo existien els "aliens" i la veritat es que vaig passar moltíssima por. El 6c+ el vam fer en lliure ( es molt a bloc), i per mi va ser una vion...igualq ue una altra que es diu PAPISUCA..un tripi d'aqells dels 80.

Ara la TORRACOLLONADA, però espero que apart us serveixi i no hagueu de apareixer a les crònbiques del PIT SCHUBERT...

REUNIÓ 5a:

1) Molt bé l'ús de moscates de seguro

2)La reunió APARENTMENT són 2 seguros ( burins). EL TRIANGLE que useu ( baga nusada...millor cosida..) és MASSA obert. Això SOLICITA més als seguros, i incrementa la possibilitat que saltin...i son burins que fa 15 anyts jo ja vaig veure una mica cutres...( ja hi havia spits)

En cas de saltar el burí, en no ser un TRIANGLE BLOQUEJAT l'impacte del moscata sobre el moscata central pot trencar.lo. En Marc esta reenviat a un altre seguro, i per tant quedaria penjat d'el burí no connectat al trinagle.

Com a tema favorable hi ha el fet que en ser un flanqueig el FACTOR de CAIGUDA no seria molt elevat.

EN CANVI en tenir el MOSCATA de REENVIO ( primer moscata per on passa la corda teva), en el mateix triangle, en cas de caiguda l'impacte projecta el tub ( que és un tub sense dents util per alpinisme i amb poca força de frenada en escalada en roca) contra el moscata..li pot pillar les mans..tinc un company ( el jefe de vèrtic) amb el dit tallat d'una caiguda similar on es va enganxar el dit entre la cistella i el moscata de reenvio en un factor gairebé 2...

DAiSY CHAIN. El bucle final penja lliure..en cas de impacte els bucles peten molt per sota de la força que marca la baga...la força que marca és on peta la costura central!!!!..per altra banda veig en Marc anclar en un seguro apartat de reunió, o en tot cas un altre sitema que no surt a la foto ( dius que la R5 té dos burins). La Daisy és una cionta provadora, o un reasseguro, però no pot fer la funció de baga d'anclatge...

EVIDENTMENT quna vaig fer aquesta via NO SABIA res d'això, asseguravem amb vuit, no feiem 7ens, i no teniem "el semaforito" ( enara no el tinc..). SEGUR que vam fer moltes més errades que vosaltres...

En cas de vies d'aventura, però, quan vas una mica justet de grau, sense anclatges fiables ( ojo que aquests burins tenen almenys 20 anys o més!), cal saber com muntar-s'ho per evitar al màxim el col.lapse de tota la cordada, les forces de xoc altes i com dissipar al màxim els factors de caiguda i que l'impacte es faci ben repartit sobre seguros i reunions. Això implica TOTA lacadena de seguretat de l'assegurador al que escala...

I de veritat, no t'ho prenguis com una crítica, segur que moltes vegades cadascú de nosaltres comet errors i el millor es comentar-los que no pas comentar-ho a l'hospital o al tanatori no?

En aquestes vies mola haver llegit un article molt interessant ( fa dos o tres desnivels o escalars) sobre l'ús de cordino de 7mm, dupolicant i triplicant els bucles i muntant els EQUALETTE, o els NOSEQUÊ (QUAD?), sistemes de reunió semibloquejada que funcionen de puta mare...en un flanqueig, però, la tracció és molt diferent, i no sé ( no ho sé) fins quin punt seria interessant muntar reunions en línia o triangles tensionats per evitar que tot acabi recaient en el burí de la dreta ( en aquest cas).

Cuidat!!!!!!!! i de veritat perdona el rotllo! us ho hauriem d'haver explicat al curs però aleshores molts d'aquets sistemes no estaven difosos fins que es van analitzar multitud d'accidents amb reunions arrencades o on la reunió s'havia "desfet"...

Raquel ha dit...

Ei Oriol!! Quina parrafada... je, je... veig que ets dels meus, que quan comences a escriure ja no pares!!
Ni molt menys em sap greu la teva crítica, doncs és del tot constructiva, així que t'agaraeixo l'esforç d'escriure-la!!

A veure... tema triangle de forces: no sé si és pel tema de la direcció de la foto, però normalment, en Marc sempre te en compte que el triangle formi un angle de 60º o menys... la veritat és que aquesta vegada no m'hi vaig fixar, per mi va ser arribar a la R i sortir... però m'és estrany que no ho tingués en compte!! Ja li ho comentaré!! El tema del bagueto cosit ja li he comentat altres vegades... je, je... però ell hi troba els seus avantatges... no sé, jo vaig amb bagues cosides, que les anusades em fan una mica de yuyu.

Respecte la Daisy... la meva està passada per l'últim bucle!! Je, je!! (buahh, no m'havia fixat que en Marc es penjava de qualsevol... ja li diré!). Jo sempre m'anclo (a més a més de la Daisy) amb una de les cordes, fent un estàtic al mosquetó central de la R, amb l'allargada adient per tal que sigui aquest qui treballi i no el de la Daisy. És correcte?

Hi ha un tema que no em queda clar: el fet de posar el reenviament del primer seguro (és a dir, per on tinc passada jo la corda per primera vegada) és incorrecte posar-lo al punt central del triangle sempre o sols és incorrecte pel fet que no havíem realitzat un triangle bloquejat? És a dir, en una R fiable (de paravolts nous) amb un triangle no bloquejat o en una R cutre on bloquejem o semi-bloquejem el triangle, és correcte posar el reenviament al punt central de la R o no? Buaahhh, jo creia que sí... jo ho feia pensant que era millor que la força caigués sobre el punt més fort de la R... és a dir, el punt central del triangle!!

Ostres, veient la foto, crec que hi havia dos burils més a baix, units per un cordino taronja... que deu ser on en Marc s'havia anclat la corda rosa. Com es nota que no em vaig fixar en la R... je, je.

Veig que hauré de fer-me una rellegida als apunts de les primeres jornades d'artificial (al gener del 2007)... que vaig fer el taller de muntatge de reunions i vaig aprendre un munt... però veig que se m'oblida aplicar-ho... je, je... o com vas dir tu bé un dia, la inexperiència fa que et refiis dels seguros més del que hauries!

I aquest article que comentes... me'l pots passar per mail?

I Oriol, no dubtis en corregir-me qualsevol error que observis en els meus posts. Que a mi encara em queda moooolt per aprendre, i prefereixo aprendre-ho amb crítiques constructives que no amb sustos a la paret!!

Gràcies doncs!!

Josep Barberà. ha dit...

No volia fer cap comentari en veure les fotos,pero... quanta raó té l'oriol.
Afegiria tan sols una reflexió sobre totes aquestes vies de paret que estan plenes de burins.No cal fiar-se'n gens d'aquestes xinxetes,s'han d'equalitzar al màxim tos els anclatges.Les bagues amb nusos són totalment evitables,(sabies que s'obren de seguida nomes que un objecte enganxi el nus amb la gràcia adequada?).Això ja ha passat un munt de vegades.
Per acabar Raquel,sempre que pugueu,una vegada la R muntada(en el cas de burins,sobretot)cal tenir en compte la component horitzontal que actua a sobre el triangle de forces,i per tant a sobre els burins.Aquesta força tendeix a treure els anclatges amb una facilitat increïble!.
És fàcil de solucionar dient-li al company que assegura el llarg,que se'n vagi cap avall un parell de metres,(auto assegurat amb 2 punts es clar!)una vegada muntada la paradeta.Els burins treballen millor,i se soluciona el problema d'un possible factor elevat en el cas d'una caiguda del primer al sortir de la R(per haver-hi més corda entre tots dos)a mes de les possibles pillades amb els dits.

No volia estendre'm,però ja veus...una vegada t'hi poses,més val fer-ho bé.
Aneu amb cura si us plau,Raquel.i disfruteu molt temps d'aquestes aventures...

Raquel ha dit...

Buaahhh!! Valeeee, doncs si en Marc segueix amb la seva baga anusada tot i comentar-li el que em dieu, ja li regalaré jo una de cosida!!
Agafo apunts...

Anònim ha dit...

SOBRETOT!!!!!

De MOLT bon rotllo, eh Raquel????

La veritat es que ni amb bagues cosides tindria ganes ara mateix de posar-me en aquets fregats...

Iep, i enlloc de una baga cosida pilleu-vos uns metres de cordino de kevlar de mm i mireu de fer l'EQUALETTE, és elq ue ARA es portaaaaa!!

firm: TRino Nuñez heheheh!

Raquel ha dit...

Ei Oriol!! L'únic moment que m'ha entrat mal rotllo ha estat quan m'he imaginat els burils sortint-se de la paret... o la baga d'en Marc desanusant-se... brrrr... yuyu, yuyu!!

I doncs... em pots passar l'article del Equalette d'última moda? És que jo no sé ni què és!!

Gràcies!!

Unknown ha dit...

Us faré un comentari important sobre els triangles de força i l'Anaconda.

Tinc uns colegues que l'any passat van anar a fer-lai mentre un d'ells estava escalant no se quin llarg un d'ells va sentir un sorollet i no sabia que era. Doncs al cap d'una estona ho van saber. Un dels burils de la reunió els va petar! Aquests si que van vibrar.

Doncs que guay akesta via, va ser la meva primera a Vilanova. Vaig sortir super inflat del 1er llarg. Aquell dia vaig jurar que no tornaria mai més a vilanova, i mira...

Enhorabona raquel, no pares!!

Apa maskines!!

Anònim ha dit...

Iepax ARquel,

Et passo una referencia que ens van enviar a l'ESCOLA DE MUNTANYA....de fet el llibre que s'usa no recull aquest article..i és una mica TOSTON.

Es tracat de una articñle que va sortir al DESNIVEL o ESCALAR...i decribia el tema aquest..però a la referencia que et destaco hi ha el grafic del QUAD o l'EQUALETTE aquest...ja fa el fet i si vols més info mira en alguna biblio on tinguin el DESNIVEL, a veuer is ho trobes ( devia ser a l'estiu com a molt..).

http://www.feec.org/Activitats/ecam/manual_ecam.htm

Salut i cuida't boua!

Anònim ha dit...

El apartat "apunts tècncs" et detalla el TRIANGLE SEMIMÒVIL.´

En el grafic, però hi figura el triangle amb fet amb un bucle de corda o cordino.

La construcciñó més sòlida de l'Equalette-quad es fa amb un cordino de kevlar de 7mm en que es DUPLIQUEN LES VOLTES de la baga ( es fan dos aros).

En muntar el trinagle i semibloquejar-lo, el sistema fa que al punt central hi hagi 4 "fils" , aportant unaresistencia de gairebé 4000 kgs.

En casos de assehiurances molt dèbils es recomana el muntatge BLOQUEJAT...

No sé...passo de piar-la sense controlar-ho massa, el cas és estudiar-se aquests articles i saber quin tipus de muntatge és adequat en cada ocasió...

Raquel ha dit...

Kletterer: Doncs potser aquests amics teus també coneixen a en Marc, doncs a uns amics del Marc els va passar el mateix!! Crec que era en la R2... però el que havia petat era la xapa del buril!!

Oriol: Moltes gràcies!!

Anònim ha dit...

Aquesta via la tinc en ment però ja havia sentit que el primer llarg està pulit(gens extrany per ser vilanova).Lo de les veuetes jo ho acostumo a tenir quasi cada escalada, segurament aquests moments trascendentals són el que més em fa estar enganxat a aquesta activitat... 'el dominio de la mente',jeje....
i per ultim lo del tema de la seguretat suposo que a tots ens preocupa, però jo intento no pensa-hi en excés i les R les munto lo millor que es puc amb el material de que disposo en el moment de muntar-la i a vegades no queda de manual, ja m'entens, jeje, el millor és no caure,,,l'aventura és l'aventura!!,a vegades s'arrisca i de vegades un no vol arriscar, jeje

Raquel ha dit...

Ei Dj!
Doncs el primer llarg és preciós. Realment, no és que patini tot el llarg, però hi ha un pas que tela... es veuen ratlles negres dels peus de gat i tot!! En plan: fliss!! I si, a nosaltres també ens va fer fliss el peu!! Je, je!!

A mi també sempre m'acompanyen les veuetes... però no sé per què, hi ha dies que són més positives i dies que més negatives!!

I ... jo sempre vull anar el màxim segura possible... però a vegades, el possible no és massa segur!! Je, je!

Anònim ha dit...

Ara veig ben bé que esteu tots lokus.. jajaja

Juerrr!! estava jo tranquil•let... llegint piades i esbrinant nous possibles projectes i vies per descobrir, (ho faig entre visita i visita de la feina)...... i tot llegint pas a pas els detalls de la piada de la requel... (m'hi he ficat i trobat de ple...)
i... FOTA'T!! Ara estic nerviós i m'he contagiat del panik de la requel.. Arffffffff.

jajaja .. en fi.... felcitats!! mola llegir aquestes emocions!!

Osti!! .. tinc una visita que fa estona que s'espera! M'he de tranquilitzar....

Quo_aquo

Raquel ha dit...

Je, je... en llegir el teu escrit he estat a punt de tornar-me a llegir la meva piada... però com que aquest finde escalo (després d'un mes de paron...)... doncs potser millor esperi a la tornada, no sigui que em torni a entrar el pànic i em duri tot el cap de setmana a la tàpia!! Je, je!!