dilluns, 11 de maig del 2009

Aresta GAM (El Bisbe)

Fa temps, en bar Cirera de Vilanova, vaig tenir l'agradable sorpresa de trobar-me la Laia, una companya d'escola dos cursos inferiors al meu... la petita dels Acero li dèiem. Mai m'hagués pensat que trobaria algú de la meva escola anant a escalar, i encara menys que ella també escalaria. Temps després vam anar coincidint... sempre en algun que altre bar post-escalada... fins que un dia ens vam dir: algun dia podríem anar a fer cordada juntes, no? I aquest dia va arribar, aquest diumenge!!

La meteo semblava bastant indecisa... i la Laia em va proposar l'Aresta GAM del Bisbe a la Nord de Montserrat. Jo ja l'havia feta feia dos anys... però en llegir la meva pròpia piada (de quan no tenia blog i ho feia al la web del centrecac) em vaig motivar a repetir-la... mmm... realment una via per repetir!!


Tot i que ja l'altre vegada vaig anar carregada amb tota l'artilleria i sols vam posar un tascó al primer llarg, ja que en la meva piada vaig comentar que haguéssim posat un àlien si l'haguéssim portat, aquesta vegada vam agafar el joc de tascons i el semàfor dels àliens. Però altra vegada sols vam posar un tasconillo en el primer llarg (si la faig una tercera vegada, promet-ho portar sols els tascons! Jejeje)

Per aproximar-nos-hi, no obstant la majoria de guies senyalen deixar el cotxe al pàrquing de Frares, nosaltres el vam deixar al de Can Massana (és més distància però més pla... i diuen que al pàrquing de frares peten més cotxes). Així que vam agafar el camí que surt de Can Massana (l'ample, el GR) que va recorrent la cara nord per sota, passem la Cadireta, i al cap d'una estoneta més surt un trencall a mà dreta, l'agafem (comença la pujada). Arriba un moment que el camí es bifurca, cal anar a l'esquerra (som sota l'agulla del Centenar). Aquest camí va vorejant les parets per sota, i quan s’és just sota el Bisbe, cal agafar un camí (bé, un corriol d'aquest que t'has d'anar agafant a les branques) que tira a munt i va a peu de via, ni 3 minuts (aquí busquem un parabolt i ja som a la via).

Per repartir-nos els llargs vaig deixar que la Laia triés. Va començar ella, i a partir d'aquí un cadascuna. Així, vaig acabar fent els llargs de primera que l'altre vegada havia fet de segona... realment tota una nova experiència!

Ll1: (40m) S'inicia amb una rampa de IV+, un xic trencadota, on cal anar tastant la roca. Després ja vas a buscar la fissura de l'esquerra. I quan ja et falta poc per arribar a la R1 et trobes un pas de V que es fa mirar. Aquí la Laia a punt d'arribar a la R1, just després de la sabina.
Ll2: (40m) Aquest ja és tot de fissura/díedre/xemeneia. Inicies amb un pas una mica desplomat, on no veus cap assegurança (moment que jo ja em començava a acollonir), però fet el pas ja trobes un clau, i després l'altre. Seguidament jo vaig posar una baga en una arrel, i després ja venen els parabolts. Aquí cal anar pujant mig en díedre, mig en xemeneia... fins que arriba un punt on la fissura s'obra del tot i ja t'has de posar a dins, primer grimpant i després ja caminant (però ben encastada, això sí... jejeje) fent tota la xemeneia pel seu fons, tal i com marca la ressenya d'en Luichy. Aquí la Laia fent aquest últim tram:


LL3: (35m) Aquest té una sortideta de la R que fa el seu respecte... aèrea total, fins que arribes altra vegada al díedre.
I després a disfrutar de díedre fins a dalt!!!
Ll4: (35m) Primerament tens una sortideta en flanqueig de V a la dreta... per entrar ràpidament a la placa de 6c+... mmm... quin disfrute de placa!! Llàstima de la meva falta de pila que em va fer reposar un parell de vegades... és un llarg de continuïtat pura!!! Bé, el que a mi em falta... jejeje! Preciós, mmm... preciós... mmm... com trobava a faltar Monterrat!!! I no me'n vaig adonar fins que hi vaig ser! Mireu, mireu quina placa... mmmm!!!!
Ll5: (35m) Aquest també és preciós! Es tracta d'un passeig sinuós per la placa, on comença fàcil amb patates gegants i cada vegada va pujant la dificultat.
Passat un bombet, es torna a jeure i ja trobem la R5.

Ll6: (30m) Aquest s'inicia en placa fàcil (de patata en patata) per anar a buscar la superació d'un desplom per la seva esquerra, on hi trobarem un parell de claus. El pas sembla més difícil des de baix que no pas una vegada hi ets. Després caldrà seguir a munt en tendència a l'esquerra, on ja no hi ha tanta patata però perd verticalitat, fins sota el següent sostre, on trobarem la R6.

LL7: Aquest té una sortideta... mmm... pas de bloc (crec que li donen 6c) d'apretar les dents!! Si no fos per què la Laia em portava més que pillada no l'agués tret pas!! Després ja es torna a jeure i a aparèixer de nou les patates... fins el cim!

Mmmm... quina sensació fer cim a una agulla de Montserrat... crec que ho havia oblidat! (si no, no entenc com he tardat tant a tornar-hi). La solitud, la pau... la immensitat... i els escaladors tant petits... cadascun en una agulla... prou a prop com per gaudir dels seus moviments però prou lluny per no pertorbar la pau de cada cordada... mmm...!!!! Simplement genial!!

Per baixar del Bisbe caldrà fer un ràpel per la seva cara Sud, en direcció al collet:
Acabat el ràpel, cal seguir les marques blaves en direcció a la dreta (amb el bisbe a l’esquena), és a dir, en direcció a Can Massana. Sembla que el camí se'n vagi de la pilota i vagi cap a Agulles (doncs sembla que et distanciïs de les parets de la Nord, però no patiu, és el camí bo. Doncs aquest camí us acabarà portant a la Canal Ampla, per on pujareu fins arribar al Coll d'Agulles (tot seguint les marques blaves fins que es tornen blanques que és on tirarem a munt). A partir d'aquí, del Coll, ja no hi ha més marques, veureu que el camí, de baixada, agafa direcció contrària a la que semblaria lògic (ja que va direcció Monestir i no Can Massana), per no patiu, és el camí que us portarà a la bifurcació on en l'aproximació heu tirat per l'esquerra (és a dir, que vosaltres arribareu pel camí que no heu anat abans). Arribats aquí, cal que baixar pel camí que abans hem pujat i arribats al GR anar direcció Can Massana. Aquesta vegada no ens vam equivocar de camí... sort que la Laia anava ben atenta!!! Jejeje!!

Doncs això, una via per repetir, per disfrutar!! I en el meu cas, també una nova cordada, amb la que espero també poder repetir!!

20 comentaris:

PGB ha dit...

Goita la Laia! Enhorabona per repetir la GAM del Bisbe! Ara ja pots dir que la tens tota feta de primera! ;)

Jo si em plantejo anar-hi serà amb els estreps, que el 6c em queda molt lluny ^_^

Francisco J. Hernández ha dit...

Que envidia mas grande me das !!!
Un cordial saludo.

Raquel ha dit...

PGB: Ostres, coneixes la Laia? Doncs ella deia el mateix del 6c+... i no va pas treure els estreps... jijiji... Això si, les dues els portàvem al budrier per si les mosques!!

Raquel ha dit...

Francisco: Y eso?
Saludos!!

Mingo ha dit...

Felicitats és de les escalades maques de Frares i de MOntserrat, tot i que a mi m' agrada més l'Anglada de la Boleta Foradada, no sé si l'has fet?. Val molt la pena. Ara que si fes els artifos del Bisbe en lliure, com vosaltres, no sé si pensaria el mateix.
Salut

Gatsaule ha dit...

Bona via, si senyores! Encara tinc ben fresc el record del cinquè llarg, del que ningú en parla però que em va fer patir força...

Raquel ha dit...

Mingo: Ostres, doncs no, no l'he fet!! Serà qüestió de posar-la a la llista! Merci!

Gatsaule: El cinquè llarg? I per què et fer patir? Potser la vas fer abans que la reequipessin?

Gatsaule ha dit...

Ha, ha, ha,... No, senzillament és que allà el 6a és ben obligat!

linus ha dit...

Ei Raquel diria que us vam veure des de la Bessona inferior. Vam dir, mira una cordada a la GAM del Bisbe!
Doncs amb la Laia també la voliem fer un dia que vam acabar a agulles. Quines coincidències...

Llorenç ha dit...

felicitats!!!! com va anar de fred per la cara nord? ja es practicable? je je je!
Aquesta encara està a la llista...a veure si aquesta temporada......
fins aviat!!

lux ha dit...

eii !!

tot just l'altre dia em recordaven que la tinc pendent...
bé i d'aquells pendents que ja sabem.. ;))).. que fan més mal..jijij ...
aixx..però ....haure de fer una reintroducció al món del cigró montserratí..perquè ara la veig ben lluny!

una abraçada i felicitats campionaaaa!!

Anònim ha dit...

Hola!!
felicitats, jo també la tinc a la llista.... a veure quan cau!!!
o fem caure alguna altra juntes que ja fa dies que no ens veiem!!!
petons
antxi

Raquel ha dit...

Gatsaule: Però si la Laia va dir que no era obligat? Jejeje...

Linus: Ostres, doncs pot ser que nosaltres també us veiéssim? Fèiem cim gairebé alhora? Així era amb tu la Laia aquell dia que se us va fer tard? jejeje...

Llorenç: Ja saps que soc més fredolica que ningú... síííí!! Ja s'hi pot anar!!! Mmmm... que bé oi?
Ei, que no passi d'aquest estiu que la feu, que disfrutareu un munt!!!

Lux: Vols que la faci una tercera vegada? Ja saps que per tu, el que sigui, eh!!! I la via s'ho val... jejeje!!! Però... veig que el Llorenç i l'Anxi també la tenen pendent... jeje... Bé, compteu amb mi si voleu!!!

Antxi: Guapíssima!! Això, això, a veure quan tornem a fer cordada, que l'experiència va ser genial!!!

TRanki ha dit...

Hey lolilla!

Que guapa la via i que forta per fer el desplomet final eh? Millor ves a Stbenet que fas igual de grau prò sense el pati bowa!! ( encara recordo un taloneig a 250 mts del terra per fer el pas!)

El LL2 per error e vam continuar RECTE, per la fissura fins sobre la repisa...6a+ cutre amb un parell de friends...

I el LL5 confirmo que abans amb burilets i un pitó a llaçar era obligadot! ( ja xerrem com el MOlina tots!!!)

Facilitats felices per la via i l'ecadene de la berruga..a la tercera va la vençuda i amb paciència et surt el llarg del Ae...fijoooo!

Raquel ha dit...

Nooo que a mi el que m'agrada, precisament, és el pati!!! Jejeje!!
A veure si hi ha una tercera...

Merci!!

Pekas ha dit...

Una foto al cim del Bisbe preside amb alegría una de les meves estanteries... :-)) Un peaso de vía.. ambient... continuitat..
( un altre més que s'apunta la falta de la mateixa.. ;-))))

i coincideixo amb el gatsaule... un cinqué llarg... buuuffffff.... ( es cert.. el primer cop que a vaig fer ja fa .. algún "lustro" que otro.. )

6c+ li donen.. ??? juerrrr.. ara entenc que anés aceran per aquella época.. :-))))
( ara m'arrosegaria.. ):-))))

Ahir vaig estar per la zona.. havia una cordada.. era una gozada veurel's evolucionar per la paret..
:-)))

Salut i muntanyes... avinagrá.. !!!
:-)))))

Raquel ha dit...

Ei Pekas!!!
Quant temps sense saber de tu!!

El cinquè llarg al que es referia en Gatsaule és de 6a+, el de 6c+ és el quart!!

Així ahir estaves per la zona? Jo també, i també em vaig estar mirant la cordada de la GAM... Mmmm... és preciós veure com progressen els altres per les parets... Una cordada de tres, oi? És curiós com, sense ells saber-ho, tenien més de dos ulls gaudint dels seus moviments!!!

Una abraçada i a veure quan ens veiem!!

Anònim ha dit...

Holaaa!

Si que n'es de guapa la via!
Ara hauras de tornar-hi per encadenar la 5ª tirada. Pura delicia i un homenatge a la paciència, l'equilibri i l'ambient que tens sota el cul, tot i que no tens temps de veure'l, buscant i buscant les preses.
A tenir en conte també la via del costat esquerre: Degeneració expansiva. Despres de 2 llags discrets, gens de tramit, per sobre el balcó hi ha un mar de patates, i un ultim llarg com pocs recordo a Montserrat. Millor sortida que la "baldufa" final de la GAM, que només et surt a base d'expreme't els dits amb el cul penjant. Compte a l'arrecada del llarg des del balcó que la primera xapa esta una mica alta. Ja trobaras qui te la xapi. jeje.
I sino una mica de morro, que estas prou forta.

Una abrçada!!

Jordi Turull

Raquel ha dit...

Ei Jordi!!!
Que nooo, que la tirada que no vaig encadenar va ser la quarta!!! Jejeje... quin embolic!
Ostres, doncs sembla que la Degeneració expansiva té molt bona pinta!! Ja me la miraré...
Merci!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.