dilluns, 13 d’octubre del 2008

El Bàlsam del Tigre, Paret Bucòlica

Després d'uns 30 mails, la cordada de les tres liantes (Lu, Clara i una servidora) decidim anar a la paret de la Bucòlica, a la Serra de l'Aubenç. La via? El nostre propòsit era fer-ne tres (a veure si així n'acabàvem fent dues... je, je), però tot es va quedar amb una, la primera, la Bàlsam del Tigre:
Per què? Doncs per què en arribar al pàrquing la Clara ens va anunciar que ens havia de donar una mal notícia: he perdut la cartera! Així doncs, retornem cap el bar de Ponts (on havíem fet el cafetó) a veure si se l'havia deixat al Wc... i res... no hi era... Amb les mans buides ens en tornem cap el pàrquing de la Bucòlica, on ara ja hi havia tres cotxes més... dues cordades a la Bàlsam del Tigre i una a la Terra de Dinossaures... i ja era força més tard del que teníem pensat... res, ens haurem de quedar amb una via i prou!

La Bàlsam del Tigre és una via de 180m equipada amb parabolts, de grau màxim 6a+/6b (segons ressenyes) i V+ obligat. Tot i que marquen unes 12 cintes exprés, nosaltres en portàvem forces més... i els Linkam's i els àliens... je, je... per si les mosques!!

Per arribar a la Paret de la Bucòlica cal agafar la carretera que va d'Oliana a la Seu i desviar-nos just abans d'un túnel (Km 151,9), on agafarem la carretera antiga que voreja el pantà. Al cap d'uns 200m trobarem un pàrquing a mà dreta.
Per aproximar-nos a la via, nosaltres vam agafar el corriol de la canal de baixada, doncs vam veure una fita (abans de l'aparcament). Crec que la gent no sol pujar per aquí, sinó baixar... però a nosaltres ens va anar bé!
I arribades a peu de via... repartició dels llargs... A mi ja m'havien encolomat el cinquè... a la Lu li feia il·lusió el segon... i la Clara no volia fer el primer...

Ll1: (40m) Així doncs començo jo... i com sempre, cagada... je, je... avui no sols per què era el primer llarg de la via... ni per què començava jo en fred... si no també per què la primera xapa estava a prendre pel cul!

Sí o no? Je, je... aquest era el primer xapatge!! Barrufaaa!! Je, je... la veritat és que era un tram de IV+ i fàcil... però quan una va malament de coco... je, je... fa la resta ben tensa... a partir d'aquí ja era V+, i hi havia força parabolts... però jo els veia lluuuuny... je, je... i anava tensa tensaaa...
Quina manera de gastar energia innecessària... je, je... eps, que està ben equipada, que la Lu m'ho va verificar!!!
I aquí les dues liantes pujant amb un somriure!!


Ll2: (30m) Aquest és el que havia escollit la Lu... va haver-hi moments de dubtes en veure el desplom marcat de 6a... però finalment la Lu s'hi va posar! D'això se'n diu ser valenta, afrontant les seves pors directament, agafant-les per les banyes!! I amb un plis ja havia superat el desplom... i amb un somriure!


Passat el desplom, ve una placa preciosa, de bon canto i aèria... una preciositat que la Lu va gaudir com mai!!
Després ens tocava a la Clara i a mi... jo vaig fer el pas del desplom pillant-me amb la mà dreta a l'invertit de sota el sostre i la mà esquerra a una regleta de bidit... i seguidament, un bon salt per pillar el bon canto amb la dreta... i després peus cap a munt sense miraments (i cul enfora... je, je)...

I a disfrutar del canto, que gràcies a la Lu ara ja sabia que n'hi havia i del bo! Quina passada de llarg!!
A l'arribada a la R2... felicitacions a la Lu i grans somriures, de grans persones!!
Ll3: (40m) Aquest ja li tocava a la Clara. Es surt de la R2 cap a l'esquerra, per un tram que sembla força trencat tot i que la Clara ens informa que la roca és boníssima!! Je, je...

Seguidament arribes a un petit desplom de V+ amb bavaresa inclosa, on el xapatge i el desxapatge es fa una mica incòmode... d'aquells que poses la xapa però tens problemes per passar la corda...
I passada la bavaresa, cal anar en tendència a la dreta, on tornes de nou en una fissura per seguir practicant de nou la bavaresa, i finalment ja arribes a una bona feixa... on cal estar atents a la búsqueda dels parabolts de la R3... per què si no, acabes fent R a la reunió de la Terra de Dinosaures... je, je...

I alguna de les companyes de cordada també... je, je... i havent de fer un flanqueig amb els gats posats a l'estil xancleta... je, je...
Vaya trioooooo!!! Je, je...

Ll4:(20m) Continua la Clara... Aquest llarg té una sortideta un pèl estranya... sobretot pel que fa al primer xapatge... ens acabem agafant a la nevera amb les dues mans i practicant bavaresses. És un llarg de V+ curtet però disfruton. Aquí la Clara al final del llarg...
Ll5: (20m) El que m'havien encolomat... je, je... el de 6a+/6b (segons la ressenya que miris). Té una primera sortida que es deixa fer, però arribats a aquest punt...
Comença la festa!!! Buuaaahhh, nenes, que no es veu massa canto... a l'esquerra el canto no és positiu... i a la dreta sembla trencadot però hi ha magnesi... Vaig cap a la dreta i... telaaa el xapatge... vibrazzione total!

Uns passets més i... buaahhh, que el parabolt està a prendre pel cul!!! I això no ho veig fàcil... sort que he agafat els Linkam's i els àliens (aquest últims gràcies als consells de la Clara)... Amb canto invertit i mirant on poder posar alguna cosa...

Vaig acabar posant l'àlien groc i el Linkam gran... en una distància equidistant que no arribava a un metre... je, je... cagada, que soc una cagadaaaaa!!! Je, je!! I per fi arribo al parabolt del sostre... xapo, mans a dues regletilles...
I buuaaahh... que no veig cap canto, ni cap parabolt.... buuaaahhh, Luuu, pillaaaa!!! Je, je... penjada... cagada, que ets una cagadaaa!! Je, je... segur que si hagués vist un parabolt no m'hagués penjat! Je, je...Tela el meu cocoooo!! M'ho miro amb tranquil·litat... vale Raquel, de les regletilles, directe a la fissura horitzontal, hi entascones la mà i llestos... je, je... i tant llestos... faig el pas, entascono la mà dreta i... flisss, em rellisca el peu dret... la Lu que ja noto que tiba per pillar-me... je, je... i jo amb la mà entasconada que no hi havia qui la mogués... je, je... ja hagués volgut recular, però no podia!! Je, je... doncs cap a munt tot bufant i resant per què la mà/tascó ja no sortís de debò!... je, je... I fet el pas, ja amb els peus en una bona repissa, explicant l'aventura pesonal a la Lu i la Clara...
Després encara quedaven uns 5 metres fins a la R5... un tram ben fàcil... però jo encara estava que tremolava per l'ensurt... així que encara vaig posar el linkam petit abans d'arribar a la R5... telaaaa, je, je..!!

Ll6: (30m) Aquest li va tocar a la Lu... el matojero, matojero!! Surts caminant...


I al cap d'uns pocs metres fas una placa de IV sense parabolts (les bagues van bé...) i després un altre tram de xino-xano... la Clara ja arribant per aquest últim tram...

I ja som al cim!!! Amb un bon somriure, per què la via s'ho valia, i la companyia encara més!! Per fi hem aconseguit fer una via les tres liantes juntes... esperem que sigui la primera de mooooltes!!!


I cap a baix!! El descens es realitza anant cap a l'esquerra (mirant la paret, per dir-ho d'alguna manera...), sense allunyar-te massa de la cinglera de la paret, fins trobar una marcada feixa assenyalada amb fites, que seguirem fins arribades a una canal ben marcada, que ens portarà al nostre camí de pujada.

I finalment cap al bar d'Oliana a fer la Cervesa (o el cafè amb llet), on ens vam endur una gran sorpresa... la Clara va anar al Wc i en sortir...Mireu què he trobat!! No pot ser... portava a la mà la seva cartera!!! Però si l'havia perduda en el bar de Ponts... i ara estàvem a Oliana??? Algú l'ha robada del Wc de Ponts i se l'ha deixada en el Wc d'Oliana? Je, je... Nooo, és que el bolso de la Clara té butxaques secretes... que no coneixia ni ella!!

26 comentaris:

Mingo ha dit...

Coi sempre os passa alguna cosa, jolin quina pega lo de la cartera. Raquel tranqui el primer llarg és punyetero pq l'agafes en fred i té passos atlètics que et deixen una mica petat/ada si no escalfes . La que s'ho va saber triar bé va ser la Lu, el segon llarg no té desperdici, de fet tota la via és molt maca.
Felicitats a les tres.

susi ha dit...

miralas!!!! los angeles del charli jajjajajajjjajaj. ostres molt xulo el relat, podieu muntar un club les tres, en quant a lo de la cartera...em sona. jajjajjajajja jo soc capaç de perdre de tot i despres adonarmen'n que ho portava a sobre...els meus amics em diuen que és perquè sempre " vas atabalada i tens el cap allà dalt ales muntanyes!!!".

petonet xula!!!!!! ( el finde m'en vaig a Montserrat!!!!!, tinc unes ganes...)

Raquel ha dit...

Mingo: Doncs va bé saber-ho...però això del primer llarg ja comença a ser un costum en mi... je, je!
La Lu tenia un ocellet que li havia dit que triés el segon... si és que és una crak fins i tot triant els llargs!!

Susi: Poz zí... je, je.. la veritat és que va ser una jornada molt maca, amb pèrdua/retrobament de cartera inclosa!!

Gatsaule ha dit...

Molt bona la història de la cartera ! No sabia el final....

La via està molt bé i m'han agradat les fotos del pas del cinquè llarg en lliure, encara recordo com ho vaig passar de malament allà dalt, i en canvi tu el fas com una senyora !

Clar que la millor foto és la dels tres capsgrossos....

Raquel ha dit...

Je, je... sí, a mi també em va costar... que em vaig penjar, eh!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Enhorabona per la via amb tan bona companyia, se us veu disfrutar!

antxi ha dit...

quina enveja!!!!! tinc unes ganes bojes de retrobar parets!!! i si a més és amb aquests somriures... l'enveja passa a ser cotxina!!!!
petonets!!!!

Raquel ha dit...

Jaumepaiqueras: Sí, realment la companyia era boníssima!! I això fa que la via encara sembli més maca i tot!!

Antxi: Je, je!! Doncs quan vulguis!! Que sols faltaves tu... Aquest finde é sla robada d ecordada femenina, jo hauré d efer esportiva per què tinc al peque, però tu podries fer cordada amb la Lu i la Clara!! Petonets!

lux ha dit...

Bones!!!
Una molt bona jornada!! si senyora i espero la primera de moltes!!

Ara que despres de fer aquell segon llarg crec que a la propera... no m'atrevire més a demanar ;))
i a mi em toca el primer....
( ja començo a buscar la via ..jijiji)

Antxiii!! la cordada neuvielle ja et va trobar a faltar ja ;)
aveure quan podem coincidir! aviat !

Raquel, una abraçada ben forta!
ets una fora de serie!!

Raquel ha dit...

Guapíssima!!
A qui li toca triar algun llarg és a mi, no? Je, je...
I tu, segueix demanant llargs, que el somriure posterior s'ho val!!
Això de fora de sèrie...ho dius per les cagaleres, no? Je, je!!
Una forta abraçada i un petonàs gegant!!

Marc Vilaplana Traveria ha dit...

Ei Raquel! que aqui a la Paret Bucolica no hi ha herbetes i sorreta que s'et fica als ulls com a Montrebei jejeje!! El que si es segur que la roca es molt millor, no!?
Enhorabona per l'escalda!!

Un saludo desde la Plana!!

Raquel ha dit...

Je, je!! Sí, roca bona, sense sorreta ni herbetes que et van caient als ulls, parabolts, aproximació i descens curts... Res a veure amb l'imponent Montrebei!!
Un encant... diferent, per dir-ho d'alguna manera... je, je!!

Unknown ha dit...

Ei!!!! Sou unes champions nenes!!!Aquest cop vaig patir més veient-vos que escalant. La Lu al 2n llarg, ole quins nassos. I la Raquel al 5è llarg, mare meva, vinga a queixar-te però a l'hora de la veritat superes el pas xungo com si res! I tant que repetirem cordada, ja en tinc ganes!! que bo lo de Los Angeles de Charlie juajuajuajua

Raquel ha dit...

Je, je... sí que és veritat... a tu no et vaig veure acollonida en cap moment que escalessis... je, je... tu sí que ets una champion!!

Llorenç ha dit...

oh!!!!!!!!

quina cordada!!! i jo busant bolets!!! qui m'ho havia de dir!!

la propera m'apunto jo!!!je je je!! aixó si, amb peluca i afeitat per no desentonar!

Felicitats!!!

quina enveja!!

petons a les tres!!!

ens veiem aviadet!!

Raquel ha dit...

Je, je... ja et vaig dir que això de buscar bolets... je, je... almenys ens deixaràs provar el patxaran, no? Je, je!!

Ei, doncs jo crec que si t'apuntes amb perruca i afeitat (i amb unes malles ben ajustades i un top), potser podrem superar els riures de la primera via de les tres liantes... je, je... i això que és difícil de superar!! Et van els reptes? Jajajajaja!!! Vaaaa, que serà divertiiiit!!!

ramon ha dit...

Felicitats per la via...

Ara i si encara no las tens a la llibreta apunta-hi : Pas d'Estres i Trentaitantos del mateix estil.

Raquel ha dit...

Sí, i tant que les teníem a la llista!! Eren les altres dues que volíem fer en un principi... je, je... vaya trio!!
Gràcies!!

Anònim ha dit...

Sí, és clar, als Àngels de Charlie només els hi falta ... el Charlie.
Ara, el que no sabia és que era d'Horta.
Felicitats per la via!
Cada dia us supereu una mica més, endavant!!!

Raquel ha dit...

Jeje, molt bò això del Charlie... je, je... no sé si al Llorenç també li fa gràcia... je, je!!
Gràcies!!

Xavi ha dit...

Hola Rakel, curiós això de la cartera, igual hi havia el mag Lari per allà esmorzant....jo també estic acostumat a que desapareguin coses temporalment, la "mestressa" és molt despistada...
En quant a la via les xapes no estan juntes però estan molt ben posades, la primera una mica amunt. El llarg 4 i 5 normalment el fem del "tiron". El pas del desplom del L5 abans li donaven 6a+, quan jo crec que és un bon 6b, no sé...de totes maneres una bona via, la segona tirada és de película.

Raquel ha dit...

Ei Xavi! Tu també coneixes el Mag Lari? Je, je... és que aquí a Òdena ja ha vingut vàries vegades... és bo aquest tio!
Sí, le sxapes estan realment ben posades, excepte les dues primeres del primer llarg, que podent xapar còmodament un pam més a baix vaig haver haver de fer un xapatge d'acolloniment en les dues... qüestió d'alçada!! Je, je... I això que no soc pas baixa!!

Pekas ha dit...

jejejeje... m'encanta llegir-te...

es la dosis de "motivatina" justa que necessitava... ;-))))

petons fredolics plens de les primeres nevades.. :-)))

Raquel ha dit...

Je, je... gràcies Pekas!! M'encanta pensar que en llegir-me et retorna la motivació!!
un altre petonet fredolic!!

GEAMM ha dit...

Bones!! Avui hem anat a fer la via El bàlsam del tigre i boscant informació hem anat a patar al vostre blog, una piada molt interessant i molt didàctica, ens ha servit de gran ajuda (fins i tot la foto inicial x trobar la via amb més rapidesa). Una via molt maca. Gràcies Lu, Clara i Raquel.

Carla :-)

Raquel ha dit...

Gràcies Carla!
Una bona via... nosaltres vam disfrutar molt!! Segur que la companyia i va tenir molt a veure...