Anaconda, 220m, 6c+ (V+ Oblig)

Després de l’aventura de dissabte, a la cordada Choras Piengue encara li quedava humor per tornar a Vilanova diumenge (encara que a mi, el que no em quedava era masses forces). La via escollida... l’Anaconda de la Roca dels Arcs.
Ens llevem a les 7.30h, esmorzem al refu d’Òdena i cap a Vilanova. Deixem el cotxe estant a 2ºC, i a les 10h ja som a peu de via, amb solet però fresca.

L’aproximació és la mateixa que la de la Taca Romesco, però l’Anaconda comença un xic més a la dreta, just quan acaba la zona de roca marró, en una marcada fissura.


Arribats a peu de via, les palletes per a distribuir els llargs. La petita comença, la seguirà la mitjana i després la gran. La sort (o la mala sort) fa que comenci en piter, segueixi jo i després en Marc, alternant llargs.

LL1: Es tracta d’una fissura preciosa de 6b equipada amb tacs de fusta amb cordinos, on valorarem la nostra capacitat de realitzar la tècnica de bavaresa i la capacitat d’arrapament dels nostres gats.
En Piter a l’inici...


Tots tres vam provar de realitzar el llarg en lliure (doncs també es podria fer amb els estreps i tibant de cinta), però tots tres vam necessitar penjar-nos a reposar i/o fer algun que altre A0.
Finalitzada la fissura, caldrà realitzar un flanqueig a l’esquerra (comencen els flanquejos...)


La R1 està equipada amb un burilillo, així que en Piter la va reforçar amb un alien, un friends i un marlet.

LL2: S’inicia amb un pas de 6a de desplom, on per sobre del desplom hi trobarem un buril que queda força amagat. Jo vaig posar un àlien abans del xapatge del buril, i xapat el buril, me’l vaig endur, no fos cas que el trobés a faltar a mig llarg.
Aquí, sobrepassat el desplom...


Seguidament cal flanquejar a la dreta (per sota un altre sostret), on ni hi ha res fins que arribes a un petit díedre on hi ha un parell de claus. Jo volia posar-hi alguna cosa, però les fissures s’obrien de dins a fora i no hi havia res que m’hi quedés bé! Després de sobrepassar el petit pas de díedre, altra vegada flanqueig a la dreta, fins trobar un altre petit desplom, on hi trobarem un buril a sobre, que flanquejarem i no sobrepassarem.
Jo en aquest pas...


I seguim al el flanqueig... buahhh, a mi no em barrufen els flanquejos... i menys amb els seguros a can pixa... i menys encara si el que hi ha és força precari... i encara menys si els catxarros no hi queden de pm!! Estava ben acollonida... poso l’alien verd i no m’agrada... així que poso el groc i tampoc... brrrr... mira deixaré els dos, que alguna cosa faran... faig uns tres metres més i... m’agafa el pànic!!
En el moment de pànic...


Ei nois, que no ho veig clar, que estic acollonida!! Raquel, que està molt lluny la R? No, sols em queden uns 4 metres de flanqueig i una mica a munt... Però que és molt difícil? No Marc, però no puc, no em noto les mans... estic bloquejada... crec que desgrimpo! Ei Raquel, que ara desgrimpar és una liada de collons!! Tranqui, relaxat, mira-t’ho bé, que segur que pots. Buahhh, en ma vida havia tingut aquesta sensació... passar por n’he passat moltes vegades (més de les que voldria), però pànic com el que em va agafar en aquell moment mai! Com és possible que et passin tantes coses pel cap alhora? I no es tractava d’aquella veueta que a vegades sento de: nena, qui coi t’ha demanat que et fotis aquí? Nooo, era una veu que directament em deia: Raquel, avui te la fotràs, i aquesta vegada et faràs mal. Quin mal rotllo!! Finalment, donat que desgrimpar tot el llarg podia ser pitjor que tirar endavant, i gràcies a la tranquil•litat i paciència dels meus companys, tiro endavant i arribo a la R2, on hi ha dos burils amb una baga força nova i un maillon (no m’estranya que hi hagi gent que decideixi baixar-ne aquí!!). Jo reforço la R2 amb un friend, un àlien i un tascó (sí, encara tenia el pànic a dins).
En Piter en el primer flanqueig...


I en Marc superant el desplomet últim...


LL3: S’inicia amb un curt flanqueig a la dreta, per després tirar a munt en tram de V


Fins que trobarem un clau, des d’allí anar amb tendència a l’esquerra (passant per l’esquerra d’un desplomet), després seguim a munt en un tram de IV+ fins trobar un paravolt (que no és de la nostra via, però no hi ha cap cartell que digui “no xapar els de l’Anaconda”... així que el vam xapar). Arribats aquest paravolt, caldrà flanquejar per la rapissa a la dreta, on trobarem la R3, que és comuna amb la via “BArón Rampante”, on hi trobarem varis paravolts i burils.

LL4: És un llarg de flanqueig a la dreta per placa de IV+, que el va realitzar de primer en Piter.
La fotografia és del LL4 però tirada des de la R4, on es veu la cordada de la “Barón Rampante” en la R3 compartida.


LL5: Aquest em tocava a mi, però després del pànic que havia passat en l’anterior llarg tirant de primera... i que anant de segona amb tant de flanqueig tampoc m’havia pogut acabar de relaxar... finalment li va tirar en Marc. I sort, per què fet el llarg vaig veure clar que m’hagués entrat el pànic altra vegada. La sortida de la R4 en Marc tampoc la veia massa clara... finalment veiem que es tracta de flanquejar a la dreta i pujar per un díedre amb roca dolenta (on hi trobarem un clau), essent V. Finalitzat el díedre, ens trobarem amb un sostre que caldrà evitar-lo tot flanquejant a l’esquerra (hi trobarem dos burils, és el pas de 6a). Passat el sostre, torna a ser V, i en Marc tira a munt i no ho veu clar. Finalment desgrimpa i flanqueja força a l’esquerra, fins a un díedre o no s’hi pot posar res... segueix díedre a munt, després flanqueig a la dreta i trobem la R5, situada en una molt bona rapissa i arrecerada del vent. Crec recordar que a la R5 hi havia 2 burils.

LL6: La ressenya deia que es tractava d’un flanqueig a la dreta totalment horitzontal, sense cap assegurança, per després realitzar un pas finet de 6a per arribar al primer buril (que es trobava allunyat, amb perill de caiguda sobre rapissa), i després tot un llarg de 6c+ que superava un sostre i que estava equipat per fer amb Ae i/o A1e... Així doncs, com que jo no havia fet l’anterior, em pregunten si el vull fer jo. Buahhh, no sé... és que potser em torna a entrar el pànic... i no m’ha molat gens!! Va Raquel, que si no després t’agobiaràs per haver anat de segona... Bufa... no sé... Ei Raquel, prova-ho, que no ho veus clar, doncs retornes a la R, que tenim temps. Segur, no ho sap greu? Nooooo!
Així que començo el flanqueig...


Faig uns 3 metres ...veig que no puc posar res i... miro a veure on està el primer buril. Collons, jo aquí no tiro ni boja, que em mataré! Retorno cagant llets a la R5. Ei nois, ho sento, però no tinc collons, jo aquí em mato! Moments de indecisió a veure qui el faria...


Finalment decidim que en Marc. Li començo a passar tot el material i em pregunta: Raquel, on dius que està el primer buril? A prendre pel cul Marc, mira! A veure... collons Raquel, si n’hi ha un abans! A on? Veus aquell morro? Doncs un xic més amunt... Osti Marc, que encara n’hi ha un altre abans!! Total, que jo havia vist el tercer buril i no el primer!! Ei Raquel, que si no està tant lluny... li tires tu? Bufa, és que l’entradeta després del flanqueig te tela... Va, torna-ho a provar, i si no ho veus clar, tornes a la R. Raquel, no et diria que li tiressis si pensés que et pots matar! Segur? No us sap greu? Penseu que soc capaç d’haver de tornar altra vegada...Que sí, tranqui, tu prova-ho!
Em torna a passar el material i començo el flanqueig per segona vegada.
I en Marc diu: Ei Piter, jo ja l’he convençuda quan em tocava a mi, si torna a la R et tocarà a tu convèncer-la o tirar-li al llarg!!


Aquesta vegada faig directe el flanqueig (donat que ja sabia que no s’hi podia posar res) fins a la rapissa. Allí hi poso un alien que sembla que queda bé (que no m’evitaria la caiguda sobre la repissa però si una possible caiguda amb flanqueig incorporat). Començo a tirar a munt... buahhh, aquí dalt hi ha un forat de pitonatge que segur que m’hi cap alguna cosa...provo a cegues l’alien groc... sembla que s’hi queda (des d’aquí no veig res, i passo de pujar més amunt). El deixo, poso la cinta i el provo baixant a la rapissa. Guai, torno a munt, penjo l’estrep i d’aquí al primer buril. No, si ja dic jo que qui em diu freeky s’equivoca... i qui em diu valenta és que no em coneix!! Je, je!!
I ara de buril a buril (amb l’estrep)...


I ara ja ve el sostre... no hi ha burils, però hi ha claus...


Nois, moltes gràcies per insistir i tenir paciència, ara sí que estic disfrutant!!! Je je!!


Supero el sostre i ja veig la R6. Raquel, estàs segura que és la R?Je, je... no m’estranya que dubtin després de la que vaig liar ahir a la “Mi Primer Amor”. Síííí, segura, que hi ha quatre burils!! Ells no s’ho acaben de creure, em miren i miren la ressenya...


I finalment comença en Piter amb el flanqueig...


I després en Marc, que ho va intentant de provar en lliure i flipa amb el 6c+... i en Piter ja superant el desplom...


LL7: Aquest sí que li toca a en Piter. És un llarg de V molt disfruton, amb tendència a la dreta fins trobar un díedre on en piter hi posa tres friends. La sortida és una mica marrana, doncs ja et trobes amb terreny sorrenc i herbós.

LL8: El realitzem en Marc i jo venint directes del LL7. Es tracta d’una rampa de IV que ens portarà fins a la primera feixa. Seguidament puja en Piter (aquí no muntem reunió).

Després, seguim caminant per la feixa cap a l’esquerra . En Marc a tota llet tot buscant la sortida i en Piter i jo més enrere, on decidim fer ensamble de 10m ell i jo. Arribats tots tres a la segona feixa, ja podríem realitzar el descens tot seguint caminant per la feixa en direcció a la dreta (direcció al Pilar del Segre). Nosaltres ho fem així, però arribats al camí que baixa cap a la carretera per la vessant Nord-est de la Roca dels Arcs, decidim fer cim i baixar per la vessant oest (la que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta), doncs en Marc havia deixat roba a peu de via.

I arribem al cotxe glaçats altra vegada, ara estem a -2ºC... però avui no se’ns ha fet de nit!!

Tot i el pànic que em va agafar, trobo que és una via mooolt bonica, molt sinuosa i entretinguda, i ara que ja sé per on va i què m’hi trobaré, no em faria res repetir-la un dia de menys fred, doncs veig que les baixes temperatures, a més de deixar-me les mans insensibles em congelen el cervell!! Je, je!! Sí, ara ric, però quin mal moment que vaig passar... sort dels companys de cordada, que no tant sols van tenir mooolta paciència, sinó que a més a més van tenir la capacitat d’animar-me a seguir escalant tot i les meves pors... i amb un somriure!

Mi Primer Amor, 180m (6a/A2)

Per fi he fet la meva primera via d'artifo!! Des de que vaig llegir la piada d'en Kletterer i que vaig anar a les jornades d'artificial que li tenia posat l'ull a sobre. La tenia emparaulada amb dos amics, però donat que era difícil poder coincidir tots tres i que aquest cap de setmana havia quedat amb en Marc i ell també la tenia al cap des de feia temps ... doncs vam decidir que dissabte aniríem a Vilanova de Meià, a fer la "Mi primer amor" al Pilar de Segre.

I decidida la via, calia aconseguir el material necessari per fer-la. Així que la setmana passada va tornar a ser una setmana de pidolar, de bricolatge (aquesta vegada construcció d'una guíndola... totalment necessària per a la R3) i de mássima vibrazzionne tot mirant piades, ressenyes i demanant informació al Pelut (que la va reequipar juntament amb l'Esther).
A mitja setmana, bones notícies, al nostre cap de setmana s'hi apunta en Piter!!! Així que la cordada "Choras Piengue" ataca de nou!!!! Je, je... i de quina manera... no sé pas si aquest parell d'homes seran capaços de tornar a fer cordada amb mi després del cap de setmana que els he donat a la paret... quina Santa paciència!!
Però anem a la via... que així podreu entendre què vull dir!

L'aproximació és mínima (iujuuu!!), doncs deixat el cotxe passat el pont, amb 5-10min com a molt, estàs al Pilar del Segre. Reconèixer el peu de via és facil, doncs la via recórrer la gran fissura diagonal que hi ha a l'esquerra del Pilar.

Nosaltres, en comptes d'entrar pel primer llarg de la via (un llarg de 12m de V+ i IV+ desequipat i trencadot), vam pujar per la feixeta que ens porta a la R1 de la via (tal i com ho he dibuixat en la fotografia de la ressenya de la via). Així doncs, anomenaré als llargs tal i com ho vam fer nosaltres.

Arribats a peu de via, decidim la repartició dels llargs. Aquesta vegada no vam fer palletes, doncs en Piter preferia no fer llargs d'artifo, jo em moria de ganes de fer el llarg del sostre d'A2 i a en Marc li era igual. Així que vam decidir que el primer el faria en Marc, el segon jo, el tercer en Marc i l'últim en Piter.

LL1: (6a- A1-IV) S'inicia amb una entrada de 6a que es pot realitzar en lliure, equipada amb cordinos en ponts de roca, en algun tac de fusta, sabina... on en Marc va posar un friend a l'entrada per estalviar-se una possible caiguda en la repissa abans de xapar el primer cordino. Un xic abans d'arribar a la primera sabina el lliure es complica, i en Marc treu els estreps i resol el pas. Però arribat a la sabina s'inicia la mássima vibrazionne per poder xapar un burilillo que queda un xic allunyat de la sabina. I xapat aquest, sortida de IV fins a la R1.
En Marc quan treu els estreps...


En Piter fent el tram de 6a en lliure...


I jo en el tram final de IV d'entrada a la R1


LL2: (A2/Ae) Aquest era el llarg que jo volia fer!! Així que, carregada amb el martell i tots els claus (i els friends, els àliens, els tascons, els tacs de fusta, els estreps...) preparada per començar a vibrar amb un somriure...



Sortint de la R1 hi ha el tram d'A2. S'hi veuen varis forats de pitonatges... però tots els veig massa grans i poc profunds... glups!! Si poso un clau, haurà de ser ben gran i no massa llarg... o potser un bong?... mmm... a veure què tal els aliens? Finalment poso el groc, el provo... sí, sí, això aguanta!! Doncs a pedalar i a buscar nous forats!!




Bufa, més forats grans i poc profunds... tornem a estar amb les mateixes... ara poso l'àlien verd i el provo...

Guai!! Si, sí, també aguanta!! Doncs un altre pedalada i... i ara què? Per aquí dalt hi ha un altre forat... buaaahh, què difícil és aguantar-se amb els estreps quan la paret tira enrera i has d'anar provant... bufa, i ara els àliens ja no hi van bé...

Ostres, mira que em falta ben poc per arribar al cordino de la sabina... Eps! I si poso un peu a la branca de la sabina... m'aguantarà?

Síííí!! Per fi he arribat la sabina!! Je, je... doncs ara, a aprofitar-la al màxim!!

Després un altre cordino... i ja comencen els paravolts! Je, je... sí, sí, i el sostre de debò!! Quin merder buscar el material quan tens el casc empotrat a un sostre!!

I seguidament anar fent metres amb els pedals, de paravolt del vuit a paravolt del vuit...

I més metres...

Fins que de sobte, em trobo amb un paravolt del 10 i un del 8 units per un cordino. Eps nois, deu ser això la R2? Raquel, creus que has fet 18 metres? Mmmm... doncs no ho sé... vist des d'aquí...

I què hi veus després? Doncs un forat amb una falca on es podria posar un clau, però després hi ha un marlet amb el cordino posat... i després un paravolt... Creieu que podria ser el tram d'A1 del LL3? La veritat és que la reunió no és que sigui còmode... però ja ens van dir que era en aquesta que calia la guíndola si no volíem que ens amputessin les cames... sembla que quadra... je, je... sí, sí, encara ric, per què vaig muntar aquí la R2... enmig de tot el sostre... és a dir, a poc més de mig llarg del LL2!!!!

Je, je... ens hauríeu d'haver vist als tres penjats allí... jo amb la guíndola que em va regalar en X-avi d'Igualada per què la provés, en Piter amb el resultat del meu bricolatge i en Marc intentant passar per entre mig de tot el material per tal de passar a l'altre costat de la R per poder tirar-li al següent llarg!!

Realment era per fotre'm amb el martell al cap... je, je...

Doncs la R2 no era pas aquí, sinó força metres més enllà!!
Però això no ha vam descobrir fins que en Marc va anar tirant i va arribar a la R2 de debò...

La R2 està situada en la següent sabina, i tot i que és ben penjada, no tens el sostre sobre el cap!!

Jo en aquest últim tram del LL2 ja anava ben marejada... no sé pas si era pel fet d'haver anat a dormir a les 3h de la matinada (sí... soparillo amb amics a Barcelona!), per falta d'alimentació, pel temps que portava penjada com un fuet tot gronxant-me en la guíndola o... la suma de tot plegat!! Però feia el llarg pensant: sort que el LL3 és pel Marc!!

Arribo a la R2 i en Marc em diu: Ei Raquel, haureu de tirar tu o en Piter, que si no serà un merder altra vegada, i no ens queden masses hores de llum! Buaaahh Marc, que en Piter ja ha dit que ell no vol fer llargs d'artifo, i ara toca un d'A1... ei Marc, que jo estic mooolt marejada!!

LL3:(A1-6a-V) I finalment, decidim que el farà en Marc (gràcies, gràcies i mil gràcies!!). Tots tres ja estem glaçats de fred, el sol està tapat pels núvols i l'airet és força contínuu... no obstant els somriures no desapareixen, les ganes d'arribar a dalt són més que les de fer fotografies o provar el llarg en lliure. En Marc el treu tot sense clavar (posant els Camelots fins al 4 i un parell d'àliens), havent de fer alguna petita sortida en lliure. Es tracta d'una preciosa fissura, inicialment més desplomada i amb passos més durs. A mi se'm va fer dur tot el llarg... vaig ser l'última en sortir de la R2, gelada, sense notar-me ni els dits de les mans i els peus, amb ja molt poca llum, amb el frontal dins la motxilla (sí, poc llesta, ja sé... je, je) ... marejada... petada... je, je... un desastreeee!!

Treia el material i el posava a qualsevol lloc, tot se m'enganxava... buaahhh, com desitjava arribar a les llumetes dels meus companys!! I tota la via carregant els claus, les falques i el martell... total, per passejar-los!! (je, je).

Finalment arribo a la R3 on li passo ràpid tot el material a en Piter que li toca sortir en el següent llarg sense més llum que la del frontal. Jo aprofito per agafar el meu frontal de la motxilla i escriure en el pot de piades... on fins i tot la mà em tremolava... així que vaig ser més breu que mai (je, je... no com ara... je, je), i amb una lletra de pre-escolar que feia riure!!

LL4:(6a-III-IV) En Piter fa el llarg de primer i després vaig jo (que no em feia ni mica de gràcia tornar-me a quedar sola al final de tot... je, je...) ... em penjo del friend que havia posat en Piter a la sortida de 6a amb els estreps i tot... i després sortideta en lliure on no noto ni si els peus toquen la paret o estan volant... (sort que en Marc em va guiant, per què amb les ombres del frontal no aconsegueixo veure'm els peus, que encara són sota el desplom), després la rampa de III (on flipo com ha tingut collons en Piter de tirar a munt, sense cap assegurança i a les fosques!) i finalment el passet de V, que amb aquestes condicions climatològiques i aquesta llum sembla no sé jo què!! I finalment a la R4 amb en Piter!! Per fi!!

La via te dos llargs més, que et porten al cim del Pilar del Segre, però no els sol fer ningú... i no seríem nosaltres precisament els que ho faríem, no? Je, je.

I després el descens... que és a l'esquerra (mirant la paret), baixant per la feixa, on tant en Marc com en Piter deien que s'hi veia una traça força marcada... jo sols feia que enfocar amb el frontal cap a la dreta i l'esquerra, per tenir clar on estava la paret i a on el penjat ... no fos cas que "mi primer amor" acabés per ser l'últim!!

I arribats al cotxe (a 0ºC), cap el bar Cirera a escalfar-nos, a riure i a recordar la preciositat de via que acabàvem de fer i la R que no haguéssim hagut de fer (je, je... bé, que jo no hagués hagut de fer!!)... i altra vagada cap el refu d'Òdena (és a dir, a casa meva), que la "Cordada Choras Piengue" encara tenia feina pendent per l'endemà!!

I quina via... aquesta sí que tinc ganes de repetir-la!! Però un dia amb més hores de llum i que el sol escalfi més!!

Zulú Demente 230m 7a/b

Aquest pont de la Puríssima havíem dit amb en Roger d'anar a Riglos. Quines vies fer? Mentre ell ja ho tenia clar, jo encara no havia tingut temps per mirar-me ni una ressenya, fins que em va plantejar les seves... i vistes les ressenyes em vaig acollonir... molt grau, molt continuat i jo amb molt poca pila!! Tot i això, arribats dijous, vam anar a fer una de les que ell tenia al cap: la Zulú Demente de la Visera.

Ei Roger, que estic ben acollonida... Acollonida? Nooo Raquel, a encadenar i a vista!! Je, je... si homeeee, el meu objectiu avui és arribar a dalt!! Així doncs, cada component de la cordada amb el seu objectiu cap a peu de via.

L'aproximació no cal ni comentar-la... des del poble mateix ja es veuen dues línies de magnesi a la Visera, la de l'esquerra és la Fiesta del Bíceps i la de la dreta la Zulú Demente.

I arribats a peu de via... miro a munt... tot observant el desplom sense fi que m'esperava...

Buffff... Qui comença? Ens mirem la ressenya i decidim que primer tirarà en Roger, ja que així serà a ell qui li tocarà l'últim llarg de 7a/b.

L1: (6a/a+, 45m) Així doncs, comença en Roger...

Ell el fa sense problemes i encadenant. A mi, els desploms (panzas) m'agafen totalment per sorpresa i me'ls agafo directes per on em guia la corda... pringant en un parell de passos. Buuuaaaahhh i aquest és el llarg més fàcil de tota la via!!

L2: (6a/b, 45m) Surto de la R1 ben acollonida... i ja ben petada... però a mesura que vaig pujant me'n vaig adonant que no obstant els paravolts estan allunyats, estan situats on els necessito, i que entre panza i panza puc relaxar-me a respirar, reposar i estirar. Així que a mesura que avanço em relaxo més i gaudeixo més... no obstant la pila cada vegada es troba més a faltar! Arribo a la R2 i em trobo un dels components de la cordada del davant: Bufa, crec que hauré de fer més pila... Ei, no et queixis que ja he llegit quines vies fas... Quèèè? ... Sí, tu ets la Raquel del blog, oi? Glups! Sí, i tu qui ets? Jo soc en Marc! Aaah... i quin blog tens? No, jo no tinc blog. Ostres! no sabia que hi hagués tanta gent que mirés això dels blogs... (ja veig que realmet hauré d'anar en compte amb què coi hi escric... je, je). I al cap d'una estona arriba en Roger, tot xiulant i cantant. Quin disfrute de llarg, eh!!

L3: (6a/b, 25m) No obstant la cordada del davant (Marc i Fèlix) ha empalmat L3 i L4, nosaltres no ho veiem clar, doncs el L4 fa dos flanquejos importants, i donat que nosaltres anem amb una sola corda, decidim no empalmar per evitar el fregament.

A partir d'aquest llarg ja s'han acabat les "panzas", ara es tracta de desplom continuat. És ben bé com si estiguessis al boulder però en plena naturalesa i a metres i metres de terra, i amb metres i metres de boulder per dalt!! Realment una passada... tot i ser-hi ens semblava irreal... viure-ho per creure-s'ho!

L4: (6b, 30m) Ara ja no anava acollonida... però sí ben petada!! Je, je!! El llarg s'inicia amb un primer flanqueig a l'esquerra, per seguir tirant a munt, amb la tònica de passos de boulder... fins que de sobte, et trobes un pas fi (bé, no és que sigui fi, fi... però com que portes metres agafant-te a patates gegants... je, je... doncs un pas de patatones petites se't converteix en finura total)... així que em toca penjar-me a reposar. I mentre, com no, aprofito per fotografiar el llarg...

El tram que em quedava per arribar fins a la R4, on està en Fèlix (de la cordada del davant) que em va animant en cada pas...

I el tram del llarg que ja he fet des de la R3 on està en Roger desitjant que acabi de reposar...

Després del pas fi, pujo un xic més a munt i ja comença el flanqueig totalment lateral cap a la dreta, amb molt bona presa de mans i inicialment peus més fins. No obstant aquí tornava a haver-hi patates gegants per les mans, jo necessito tornar a reposar en el següent paravolt. I després, ja directa a la reunió!!

I després en Roger... en el pas fi,

I en el flanqueig,

On va complint amb el seu objectiu... encadenant i a vista!

L5: (6b, 45m) Aquest llarg segueix essent com els anteriors, però amb la diferència que ara ja portes la pila sota mínims i que són 45m de continuitat.

En la nova guia de Riglos (bé, nova no, l'última edició), posa que en aquest llarg hi ha una reunió intermitja (que és la que pensàvem fer amb en Roger per tal que jo fes un altre 6b i ell fes l'últim llarg de 7a/b), però va resultar que estava equivocat, doncs no hi ha tal opció. Així que va fer els 45m en Roger, encadenant i a vista. I jo... doncs amb varis reposos intermitjos, però en lliure i arribant a la R5 amb un somriure.

I en la R5, alguns aprofitant per a fer un repòs de veritat... je, je... en la petita cova...

I d'altres aprofitant per fer fotografies del desplom de la Visera amb el poble de Riglos a baix...

I del inici de la baixada del sol...

Tot i intentant recuperar pila de ves a saber on, per tenir forces per l'últim llarg de 7a/b. En principi, per error, em tocava a mi... però el meu objectiu era arribar a dalt, així que si li tirava jo de primera ho faria amb els estreps a la mà... i en Roger ho podia provar en lliure, ja havia encadenat la resta, així que... li vaig regalar el llarg!! Je, je!! (i com m'agrada fer regals que em convenen!! Je, je!!).


L6: (7a/b, 35m) S'inicia com els altres... desplom i patates gegants, però al cap d'uns 7m la cosa varia de cop, doncs et trobes amb un pas fi de desplom de ves a saber tu quin grau (jo ni idea, doncs arribada a aquest pas, al no veure ni una patata i amb la petadura que portava, vaig treure els estreps directament).
Aquí en Roger, mirant-se el pas...

I seguidament tonen a haver-hi patates (on jo vaig tornar a guardar els estreps)... fins arribats als últims 10m, on a més de desplomar, les patates tornen a desaparèixer... així que torno a terure els estreps i passo amb A0's ... que fins i tot això em costava... je, je... aquesta pilaaaa!!! A veure si m'esmero més al boulder!! Je, je!!

Aquí en Roger penjat en els últims metres (i la cordada d'en Marc i en Fèlix a la R6)... on llàstima que la foto sortís borrosa, doncs no sé si es pot apreciar com de lluny de la paret quedaves al penjar-te... desplomava més del que semblava!!

I arribats a la R6, cal grimpar una mica fins trobar una R amb anelles de SOS, que jo vaig passar de llarg i vaig seguir crestejant fins trobar un camí ben marcat que sortia a la dreta. Després en Roger, amb mil bucles de corda a la mà tot dient-me que hagués estat millor que fés reunió al SOS i sortir caminant els dos.

I el descens... no sé pas si és millor que el mireu en un altre blog... je, je... doncs tot i que els dos ja havíem baixat de la Visera en una altra ocasió, vam decidir baixar per la vessant del Fire (doncs l'altra vegada havíem baixat per la vessant de la dreta de la Visera i ens havien dit que l'altre baixada estava millor). Total, que seguint el camí que voreja la Visera per la seva dreta, arribes al coll. Aquí tens dues opcions, o baixar pel camí de la dreta o pel de l'esquerra (el de la vessant del Fire), que és la que nosaltres vam agafar. Però amb les ganes d'arribar a baix... (s'estava fent fosc i no portàvem frontal...)

Ens vam desviar massa abans (cal seguir pel coll, per un camí ben marcat, que et porta al coll del Fire i després segueix a baix) i vam acabar arribant a un penjat. Així que a tornar a pujar fins que vam trobar un camí que semblava més o menys bo (que no era l'encertat), que ens va portar fins a una canal, on hi havia un arbre amb una baga (no érem els primers que ens equivocàvem...), on vam fer un ràpel, després seguint per la canal fins trobar el camí bo, que ens portarà darrera del Pison. I després cap el Refugi de Riglos, inaugurat aquest setembre, on vam flipar amb les instal·lacions i les habitacions...

Sí, increïble!! La cara que se'ns va quedar als dos quan ens van preguntar si necessitàvem llençols!! Sí, sí, llençols nets, mantes, armari, vistes des de la finestra (sense cortines... important per aquells qui no poden dormir quan surt el sol!), dutxa amb aigua calenta que no s'acaba encara que s'hagi dutxat tothom abans que tu, calefacció, espai de cuina per aquells qui van de fugonet (el nostre cas) i menú per aquells que se'ls poden gastar menjant com senyors!! Ei, no és que en vulgui fer propaganda... però és que està mooolt bé!! I tot sols per 8 euros!! (si estàs federat). Per cert... si algú hi va... em podria donar el toque? És que m'hi vaig deixar roba (seguint la meva línia de despistada) ... i ja vindré a buscar-la on calgui de Catalunya!!

I l'endemà... volíem fer la Murciana, però el dia es va llevar molt tapat, amb molt fred, i amb previsió de pluja... així que finalment vam decidir d'anar a fer una via més curta i sense compromís, que ens permetés baixar en qualsevol moment i ser a terra amb pocs ràpels... I la via escollida va ser " todo tiene fin".

Todo Tiene Fin, 6b/c:

Aquesta via es troba a la zona de "Los Volaos", just a la paret del darrere (veieu-hi la fletxa),

Es tracta d'una via esportiva de 5 llargs (6a, 6b, 6a, 6b/c, 6b) equipada amb paravolts i xapes blanques i que discórrer per plaques i "panzas". Vaig començar jo, i sols amb el pas de placa inicial en vaig tenir prou per adonar-me que la pila gastada a la Zulú no s'havia pas recuperat. Segueixo a munt, i quan porto unes sis cintes posades no veig per on va la via (brrrr, falta d'experiència de lectura de la via!!)... veig magnesi, però no veig cap paravolt... i on veig magnesi no es veu fàcil... brrrr... ara soc a temps de desgrimpar, però si faig la següent panxa i no és per allà... brrrr... què faig...? Ei Roger, és que no sé si tirar a munt o baixar-me... Sí Raquel, són les dues opcions que tens, ni una més ni una menys... però decideix-te ja, que aquí fa fred!! Buuaaaahhhh, què faig!! No se si vaig estar 5, 10 ó 15 minuts allà parada mirant-me la paret com un estaquirot... però finalment, davant la meva petadura, la meva por a la incògnita i a les presses d'en Roger, decideixo desgrimpar i penjar-me de l'ultim paravolt per a què em baixi. (brrrr... bé, sempre hi ha una primera vegada, no?). Així que ara començarà en Roger, amb les primeres cintes posades però sense la cordaEn Roger em comenta que el pas de l'entrada tenia la seva dificultat i, arribat a on jo havia decidit abandonar... Raquel, però si hi havia un paravolt aquí! Buuaaaah, ja veig que avui ni la pila, ni la vista, ni el coco ni res de res... Doncs res, a tirar de segona tota la via i ja està. Però per què coi no soc capaç de gaudir de segona? Però si hi ha un munt de gent que ho fa i gaudeix tant o més que si anés de primer!! Brrrr, n'hauré d'aprendre... doncs no soc ni capaç d'explicar-vos la via... no sé si és per què al anar de segona premo el botó d'autòmata i m'anulo o què coi em passa, però el fet és que de la via sols recordo que es tractava d'anar superant "panzas", que era realment bonica i que tenia els passos ben assegurats.
Us penjo les fotos que vaig fer...
Aquesta crec que és del L2...

I aquesta segur que és del L5...

I, precisament, ho sé segur per què va ser un llarg que no faig fer. Per què? Doncs per què quan en Roger va aribar a la R5 (l'última), va veure una cortina de pluja que s'aproximava a nosaltres i que tindríem a sobre en qúestió de segons... així que va dir que era millor que baixéssim, si a mi no em sabia greu. Bfff, posats a fer, amb el gafe que porto avui, sols falta que tiri a munt i pringuem els dos sota la pluja!! Total, que baixem cagant llets (ràpels per la mateixa via, aprofitant les mateixes reunions, doncs portàvem corda de 70m, amb corda de 55m hi ha una reunió intermitja al L2) i arribem a baix i ... s'obra el cel!! No, si ja deia jo que avui tenia el gafe!! Però on és la cortina de pluja?

Arribats al bar ho veiem clar, hi ha cortines de pluja a dreta i esquerra, el dia no està com per posar-se a cap més via... I quines són les prediccions per dissabte? Pitjors que avui!! Què fem? Ens exposem a esperar-nos a demà per veure si podem fer la Murciana? O tirem milles cap a casa?

Donada la meva petadura, i que si l'endemà teníem la sort de poder posar-nos a la Murciana seria per fer-la a bon ritme i sense pausa... és a dir, que acabaria tirant de segona, decidim tornar cap a casa i deixar la Murciana per un altre dia, en el meu cas, un dia que la pugui fer sense presses i amb la pila fresca!!

I Riglos segueix allí... que quan hi vas no et deixa indiferent...

A mi m'ha ensenyat (o recordat) que encara em queda molt per aprendre... d'entre moooltes d'altres coses, em falta aprendre a llegir per on va la via, a gaudir encara que vagi de segona i a recordar que cal que entreni moooolt la pila!!!