dimarts, 21 d’abril del 2009

Fissura Carrillo-Vera, 132m 6b+ (Leyva)

Després de fer la Línia Mágica al Peñón ens n'anem al bar a fer el cafetó (la temperatura no era per birretes) i es posa a plore a bots i barrals. Ostres... què fem? Rebo missatge d'en Marc Busquets (que estava al Ponoig i s'ha hagut de baixar per la pluja)... a Alacant pinten mala meteo per demà, ell se'n va cap a Orihuela que la predicció és més bona... Així que en Marc i jo ens posem a mirar la guia... I ostres, a Leyva (Múrcia) hi ha una via que pinta mooolt bé, la Fissura Carrillo-Vera!
I si no, sempre ens queda l'esportiva de la zona (Las Cuevas i la Pecera), que en la guia posa que es pot escalar encara que plogui.
Així que agafem el cotxe i a fer quilòmetres!!! Cal tornar a agafar l'AP-7 direcció Múrcia, passar Múrcia i seguir per l'AP-7 fins a la sortida 631. Allí seguim direcció Alhama de Múrcia, arribem al poble i seguim les indicacions de "Sierra de Espuna" (Parc Natural). Una vegada sortim del poble, trobem un primer trencall a l'esquerra que indica Barranc de Leyva, no l'agafem, seguim la nostra carretera (de curves i que va guanyant desnivell). El següent trencall que trobem hi indica el mateix seguint recte que desviant-nos a l'esquerra, però a l'esquerra hi ha menys quilòmetres. Nosaltres agafem el de l'esquerra i continuem la carretera tot seguint les indicacions de Barranc de Leyva, fins que trobem un desviament en una pista sense asfaltar (indicació Barranc de Leyva) l'agafem i no la deixem fins que trobem una valla, allí és on deixarem el cotxe (i on vam dormir nosaltres). Si segueixes la pista que surt a l'esquerra del pàrquing, arribes a una zona d'acampada organitzada i gratuïta (bona opció si es va en tenda), amb taules, barbacoa... però que es posa a "tutti pleni" de domingueros a l'hora de dinar.


Ens llevem l'endemà amb un vent gelat de mil dimonis, i núvols que venen i se'n van. Decidim anar a fer esportiva, no massa motivats. Per arribar als sectors de la Cueva i la Pecera cal seguir el camí vallat (camí ample, pista), caminar ben bé 40min, fins que trobem una fita a mà dreta. Nosaltres no ens en vam ensortir fins que vam trobar una gent de la zona que ens va indicar el trencall, moment que ja estàvem més que desmotivats!! Així que vam decidir apropar-nos a la paret on hi havia la Fissura Carrillo -Vera i així tenir l'aproximació controlada per l'endemà.
Més tard ens truca en Marc Busquets, que s'ha quedat sense company de cordada per l'endemà. Li expliquem els nostres plans i s'uneix amb nosaltres ja a l'hora de sopar. Dormim tots tres al mateix pàrquing del dia anterior. L'endemà ens llevem amb molt vent fred però amb un cel blau que t'hi cagues, així que cap a la Fissura Carrillo-Vera!!!

La via està equipada amb parabolts, així que, en principi, no cal portar res més que les exprés. Nosaltres també vam agafar un joc de friends i el semàfor d'aliens, però la veritat és que no fa falta, està molt ben equipada. Això sí, agafeu més de 16 cintes, per què a nosaltres, en l'últim llarg, ens en van faltar. Crec que amb 20 es passa bé.


L'aproximació és igual que per anar a les zones d'esportiva però trencant més enllà. Agafem la pista que està barrada per la valla, però no la deixem fins que trobem un mur de pedres a mà dreta (des d'aquí ja podem visualitzar nostra via), a uns 50min. Creuem el mur de pedres per sobre i agafem la tartera que puja cap a la paret, aquí ja molt evident. Les vies tenen una plaqueta a l'inici on trobarem el nom i el grau, no té pèrdua.


Arribem a peu dia i ens trobem una cordada que es preparen per fer la via de la nostra dreta i... Oye, tu eres Raquel, verdad? Osti, doncs sí! I a que no sabeu qui era??? Doncs en David Urquiza! No sé si us en recordareu, però si heu seguit el meu blog, segurament recordareu un paio que, durant una temporada, em va estar deixant comentaris al blog tot catxondejant-se de la meva falta d'humor... I... potser sí que realment tinc poc humor... jejeje... doncs aquells dies em feia terror cada vegada que veia un comentari seu, i ara, coneixent-lo, veig que no anava en mala intenció, sinó que no m'agrada que se'n riguin de mi. Orgull de catalana diria ell, suposo.


En fi, ens repartim els llargs... bé els reparteixo, jejeje, ja que ells diuen que tant els fa... Així que començarà en Marc B., continuarà en Marc i jo faré l'últim llarg.


Ll1: (6a, 40m) Comença molt fàcil, en díedre, fins que, de sobte, guanya verticalitat i tens un parell de passets fins, en fissura. En algun moment sembla que no vegis el següent parabolt, però hi és (a vegades darrera d'algunes plantes). Després la dificultat disminueix, però no tant com a l'inici. La R1 la trobarem just abans d'entrar en el pany taronja, a mà esquerra.


Ll2: (6b+, 38m) Aquest és el llarg més difícil, però també el més assegurat. Surts de la R1 amb un tram fàcil (més que res, fàcil en comparació al que et ve després), fins que la paret guanya verticalitat (per no dir que comença a desplomar). Aquí tenim el pas clau del llarg.

El tema està en arribar a un canto lateral que hi ha a mà esquerra de la fissura principal i tenir bona elasticitat de cames per tenir els peus ben situats. Passat aquest pas, seguim en fissura, fent passos de díedre, de bavaresa... sense perdre verticalitat i sense masses reposos. Un disfrute fins al final!!
Ll3: (6a, 54m) Aquest ja em tocava a mi!! Com sempre, surto de la R2 ben dubtosa (és a dir, cagada, jejeje), però a mesura que vaig avançant em vaig tranqui·litzant i disfrutant com una boja! Seguim en fissura, però ara amb molt de canto. A la guia posa que hi ha una opció de R a 20m, però ja no hi és, sols en queda un parabolt. I com en el primer llarg, hi ha moments que no veus la següent expansió, però hi és, està molt ben assegurat. Jo aquí, buscant i mirant el que em venia...
La foto me la va fer en David Urquiza des de la seva via.
Com veieu es tracta d'un llarg ben vertical, per disfrutar, amb canto. Sols, en l'últim tram, et trobes uns parell de passos de posar-s'hi bé, mig en xemeneia, mig en díedre... a mi se'm va passar el fred de cop!! I em vaig penjar. Teòricament per recuperar cintes, que ja no me'n quedaven, però sincerament, si hagués tingut prou cintes, crec també m'hagués penjat! Jejeje!! En aquest tram veus una línia de parabolts que puja per la teva esquerra, per la placa, però no són els de la via, doncs seguint el díedre tens el cim (i la R3) a uns 5m de la Carrillo-Vera. Aquí va ser l'únic lloc on jo vaig posar un friend, el C1, però que si arribo a saber que la R3 era tant a prop no hagués fet falta.


Realment una preciositat de via, per disfrutar i fer cim amb un bon somriure!!!
El descens es realitza caminant. Cal seguir el cim cap a la dreta, on hi trobarem fites, les quals ens portaran a una canal de baixada, i aquesta a peu de paret. A partir d'aquí pots anar per gairebé peu de via o tirar a vall en busca de la pista de l'aproximació.


A mi em va agradar molt aquesta zona. Llàstima del vent. Una bona opció per arribar-s'hi en cas de mal temps a Alacant o en cas de voler fer una paradeta de baixada més cap al Sud. Nosaltres vam extreure les ressenyes de la guia "Costa Blanca" de Chris Craggs i Alan James (en anglès), però vam veure que els locals portaven una guia específica de la zona (segurament més útil que la nostra, per què entre que està en anglès i que l'aproximació no està massa ben explicada...jeje... vaja, que espero que, si us hi voleu arribar, les meves explicacions us serveixin d'alguna cosa!).

14 comentaris:

TRanki ha dit...

Iepppp!

Avui em toca el first comment bowa!!! Bieeeeeen!

res tuq ue la via es veu MEGAVERTICAL pel grau que marca! I equipada? ostres, rotllo Montrebei no? hehehe és broma!

Vaya tour!!!

Veig que ja us heu fet coleguis amb el Urquiza...suposoq ue més val tard que mai..excepte excepcions es tracat de parlar cara a cara..això del blog i intenné de vegades fa que t'encalomis a parets estranyes de les qe costa baixar...res tu, guai.

PER CERT, hem de repassar la darrea lliço del curs, aquells que anava de HISTÒRIA, ETICA i DISCIPLINES de l'escalada...el punt ( mai millor dit) 5.3: "definició de rotpunkt"...unes sessions de pràctiques al plafó, i a rebentar llargs que ptrestacions no te'n falten...saluuuut bows!

Raquel ha dit...

Ei Tranki, doncs fora broma, quan ens aproxiàvem a la paret ho vam comentar, que recordava a Montrebei!!! Jejeje... però això sí, l'equipament no té res a veure, i és una llàstima, per què aquesta via en concret, tenia moooltes possibilitats d'auto-assegurament.
I... per què em dius que hem de repassar el tema del rotpunkt? No serà per què últimament no hi ha manera que encadeni tirant de primera en via llarga, oi? jejeje!!
Vaya... jejeje!!

Gatsaule ha dit...

Carai, veig que la cordada mítica Raquel-Marc Busquets no està morta del tot!

Quina bona pinta aquesta via, tot i el grau... Això de Leiva només ho conec d'anomenada, però haver compartit molts tot em soni... Enhorabona per anar mantenint aquest nivell!

Raquel ha dit...

Nooo, la Cordada desorientada (Raquel-Busquets) no morirà mai!!! Jejeje... ell em va ensenyar a estimar la tàpia, i això no s'oblida!
A Leyva hi ha vies de molts graus diferents. Ens va quedar pendent la Carrillo-Cantabella, amb tirades des del IV+ al V+, una via precisoa, segons diuen!!! Apunta-te-la per si mai baixes cap allà!

Pietro ha dit...

Ieeepa, també fotia rasca pel sud eeehh ;) Almenys per allà no va ploure tant com per les nostres terres. Naltros vam estar pel Al-Andalus i allà teniem un problema: a l'ombra ens fotiem de fred i al sol ens fregíem ;). Quina guia portàveu? Jo tinc la de Rockfax però crec que no surten totes les vies de Leyva ni molt menys.

Llorenç ha dit...

Ep!!!cordada guapa!!! aquí hi ha nivell!! felicitats!!

VEig que al final vau escalar... ens hi haurem d'aprovar per aquesta zona...nosalrtes no vam baixar tant l'últim cop!!

Em quedo amb la teva recomanació! aquesta la veig molt cara!

Mingo ha dit...

Uauuu senyora Raquel, molt re bé. On vau haver de anar per escapar-vos de la pluja, molt al sud. Felicitats per l'activitat

Raquel ha dit...

Pietro: Ostres sí, almenys més rasca de la que jo m'esperava!!! Jejeje... Ara, que, en el vostre cas no hagués tingut cap dubte, cap el sol a socarrimar-me!!! jejeje!!
Sí, la nostra guia era la de Rockfax i tal i com tu dius, no surten pas totes les vies de Leyva!!

Llorenç: Sempre fa mandra baixar tant a baix (quan no tens mooolts dies), però val la pena conèixer noves possibilitats, i sembla que al Sud n'hi ha un munt!! I si hem d'entrar en una època glaciar... Jejeje... a mi, al Nord no em veuran el pèl!

Mingo: Sí, el que fan les ganes d'escalar a solete... jeje!!

susi ha dit...

eii Rack!!! sempre que et llegeixo disfruto com una nena!!! sembla que hi sigui jo allà!! molt guai la via, algun dia podriem compartir cordada en alguna ( no mas de V, jejjej) riure, segur que riurem, perquè l'uri i jo sempre ens perdem en les aproximacions jajajjajjajaaj. peto wapa!!!!!

Raquel ha dit...

Jejeje... doncs per alguna cosa en Marc Busquets i jo ens dèiem la cordada desorientada... jejeje, vaja, que segur que ens perdem!! Però valdrà la pena provar-ho, hi ha mil vies maques que no passen de V!!! Ves pensant... i mirant-te l'aprox!! Jejeje!!

Xavi ha dit...

Molt interessant aquesta zona, veig que veu aprofitar bé les vacances. Llàstima que estigui tan lluny.
A tibar-li!

Raquel ha dit...

La veritat... encara les haguéssim pogut apofitar més... pel que fa a l'escalada... jejeje!!!
Però vam descobrir nous llocs... i això sempre va bé! Ara la feina pendent se'ns acumula!!

Unknown ha dit...

徵信社收費
徵信社推薦
徵信社尋人
徵信社申訴管道
徵信社工作
徵信社公會










徵信社收費
徵信社推薦
徵信社尋人
徵信社申訴管道
徵信社工作
徵信社公會































Unknown ha dit...

http://rakclimb.blogspot.com/2009/06/espero-xelo-bam-47.....